viernes, 27 de mayo de 2011

Una historia dramàtica de pugons i marietes

Marietes contra pugons, una guerra interminable...
en la que no hi ha mai guanyadors, ni perdedors... tan sols guanya o perd l'equilibri necessari per al bon funcionament ecològic de tota la comunitat
vivent


Les familiars marietes i els persistents pugons, són dues menes d'animalons molt comuns que formen un binomi vital indissoluble al que si li prestem prou atenció, ens pot ensenyar moltes coses instructives que, a més a més, ens pot ajudar a iniciar algunes reflexions científiques, socials i morals, molt interessants.


Tot el que descriu aquesta interessant narració naturalista, que podeu llegir pitxant sobre les tres miniatures que hi són al final d'aquesta entrada, també passa tots els anys, en viu, a La Mitjana i podria ser observat, en directe, per qualsevol persona que, carregada de paciència, de curiositat i d'una lupa de ma, amb una lent de 4 a 6 augment, hi vulgui anar, qualsevol dia de bon temps, a hores diürnes ben assolellades, de primavera o/i de principis d'estiu.
A La Mitjana podrà trobar saücs, com el de la narració, i moltes altres menes de plantes, cal prestar atenció als brots més tendres i completament coberts de certes classes de pugons, de colors i formes característiques, doncs les diverses menes tenen preferències específiques, que xuclen la dolça i fresca saba del vegetal, sense miraments, doncs són paràsits i els paràsits són així i no hi poder fer més!

A la pàgina de la dreta s'hi pot apreciar l'aspecte de diverses espècies de pugons (del nº 2 al nº 8), però n'hi ha moltíssimes més que aqui no apareixen representades! Juntament amb altres menes de petits insectes, paràsits de les plantes. Totes elles poden arribar a causar grans estralls en les plantes dels monocultius humans, com a mitjanceres d'altres malalties vegetals.
A la pàgina de l'esquerre, es pot trobar el nom científic i la descrpció resumida de cadascuna d'elles
Imatges extretes de Guía de campo de los INSECTOS DE ESPAÑA Y DE EUROPA Chinery, M. 1977. Barcelona. Omega


També podreu observar diverses menes de marietes, de molts diversos colors i grandàries, amb poques o moltes taques a "l'esquena", en diverses fases del seu cicle vital, les larves dels diferents estadis de creixement, no s'assemblen gens als adults. Totes, rastrejant troncs, branques, branquillons, fulles i brots, a la recerca de concentracions de suculents i tendres pugons... o xuclant sense compassió, els sucs interns dels cossos de les seves víctimes, doncs la natura salvatge i els depredadors són així de brutals...















Aqui es poden veure els diversos aspectes, tant diferents, que poden tenir les diverses mene de "marietes" però s'assemblen en el comportament i l'alimentació: totes elles són presistents rastrejadores i voraces devoradores de pugons. A la làmina de l'esquerra, abaix al centre, es pot veure l'aspecte tan diferent dels adults que tenen les larves, tot i que tenen el mateix instint i comportament
Imatges extretes de Guía Básica de los INSECTOS DE EUROPA de Zahradník, J. & Severa, F. 1981. Barcelona. Omega

La compassió és una emoció humana derivada de principis
ètics o moral, com la justicia o l'equitat, que són construccions filosòfiques racionalistes humanes que com a tals solament han de pretendre servir per a influir en les conductes humanes o per a orientar les decisions i comportaments dels humans de la manera més justa i racional possibles, qualitats que no existeixen en la "mare" Natura, simplement perquè són possibles. La natura, actua impulsada per principis ben diferents del que anomenem ètics o morals, però en ella, a més a més de les relacions de "parasitisme" i "depredació", també es donen relacions de ajuda i benefici mutu, anomenades de "mutualisme", en aquesta història, l'exemple d'això són les bones i interessades relacions de "toma y daca", existents entre les formigues i els pugons.


Anem per feina, si voleu...

Aquí davall, teniu un texts que, si el llegiu amb atenció, us pot ensenyar moltes coses molt interessants sobre alguns insectes:











Text
extret de l'obra col·lectiva, anònima, Los Animales Comunes, segon volumen de Naturaleza y Vida, Enciclopedia Panorámica Miracle. Barcelona. 1968. Editorial Lluís Miracle.

martes, 24 de mayo de 2011

Iniciació a l'observació científica de fauna (5)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir dels insectes, aranyes i centcames... en llibertat

E
ls grup del éssers vivents, científicament, anomenats "invertebrats", resulta innumerable en quant a l'enorme quantitat d'espècies diferents que en formen part; per els naturalistes és un grup d'animals fascinants, en quant a l'originalitat, efectivitat i diversitat de les estratègies adaptatives desenvolupades, al llarg de mil·lions d'anys, doncs molts d'ells s'han conservat com a fòssils. Ecològicament, resulta un grup fonamental, per la quantitat de biomassa que aquesta mena variada d'organismes aporten a les comunitats biològiques i per les funcions ecològiques que assumeixen, com a consumidors i descomponedors de matèria orgànica, imprescindibles, per al correcte funcionament de tots els ecosistemes, per tot el planeta, tant si són continentals, terrestres i aquàtics, o oceànics.

Mapa conceptual en el que s'han representat els principals grups i subgrups d'invertebrats, amb exemples de gèneres força comuns i coneguts
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1207261485520_627137356_3671/invertebrats.cmap

El grup d'invertebrats que presentem, avui, és el que en llenguatge popular s'anomena, vulgarment, "bitxos" o "cuques" i que, en general, no resulten massa atractius per a la gent comuna que els considera a tots com de la mateixa mena que els seus pitxors representants, es a dir, els que “piquen”, els que corquen, els que arnen, els que devoren els cultius, els que torturen, insidiosament, el bestiar, els animals de companyia i les persones, etc. Però són molt més que
això, doncs molts també controlen les poblacions de paràsits, prestant serveis gratuïts, molt eficaços i saludables als humans que així s’estalvien el haver de recórrer als costosos i perillosos pesticides. Altres, embelleixen el camp, exhibint els seus colors de tonalitats incomparables, o donen un toc de misteri als capvespres d’estiu, encenent i apagant les seves petites llumenetes, de tonalitats verdoses, altres, posen banda sonora, estrident i rítmica, a les hores més càlides dels migdies i tardes, dels dies més assolellats de l’estiu, en les zones arbrades, arbustives o herboses, d’indrets intensament humanitzats i d’espais absolutament salvatges.

Vista superior d'una "aranya tigre" (Argyope bruennichii), femella, sobre la seva xarxa de captura, a l'espera d'aliment "autotransportat" fins al parany quasibé invisible
Fotografia original de Pere Bellesí
http://www.flickr.com/photos/foto-bellesi/5068795046/

Observats, amb mirada d’entomòleg, tots ells, sense excepció, resulten màquines vivents de prodigiosa enginyeria, d’una precisió i efectivitat que envejarien els antics rellotgers suissos i alguns, a més a més, constitueixen autèntiques joies de quitina, d’una bellesa enlluernant quan les observem, amb deteniment, amb forta claror i sota una lent d’augment. Enfi... autèntiques meravelles, amb una capacitat de seducció i d’addicció, molt superiors a tots aquells entreteniments “poca-solta” que pul•lulen, per les pantalles multicolors de televisors, ordinadors i mòbils, devorant el temps... i les neurones de molta gent...i si no us ho creieu, si us plau, proveu! Si l’observació dels bitxos us “enganxa”, està molt clar que esteu fets de pasta de naturalista! I amb cada estudiós de les cuques, que entra al gremi, aquestes estan una mica més protegides i mes lluny de l’extinció. Per això no és bo que sigueu d’aquella mena d’amants de les cuques que
les persegueixen sense descans, les atrapen amb diversos enginys de captura, les claven sàdicament amb agulles entomològiques, les guarden en capses amb tapa de vidre, primorosament distribuïdes, segons espècies i subespècies i les conserven mimosament, en una atmosfera saturada d’insecticida o en pots de vidre, submergides, una dissolució líquida conservant, de vegades, més impulsats instints de col·leccionista de rareses o per emocions “necrofíl•liques” que impulsat per veritables objectius científics.

Vista dorsal d'una "papallona ortiguera" (Aglais urticae) prenent el sol, a primera hora del dematí.
Fotografia original de Miguel Angel Bueno
http://foto-natura-huesca.blogspot.com/2008/06/ortiguera.html

A La Mitjana hi ha molt material, per a observar-lo en el seu mei ambient, per a estudiar-lo i aprendre sobre la Vida silvestre, per a gaudir-ne de les estades entomològiques i sorprendre’ns amb els descobriments que fem, però cal recordar que tot això, s’ha de fer sense exercir la
violència sobre aquells bitxos que desperten el nostre interès i, per suposat, sense causar-los lesions o produir-los la mort, durant la captura o la manipulació, doncs hi ha tècniques suaus que em de preferir a les “agressives”, no solament perquè l’espai de descoberta és una zona protegida i vigilada, sinó perquè el respecte a la vida ha de ser el principi més important per a qualsevol naturalista, ningú que no sigui un malvat dement, es dedica a torturar els seus “amics” o matar els seus "éssers estimats".

Aspecte d'una típica exposició entomològica, un costum propi del naturalisme del segle XVIII que, malauradament, per a la conservació de la fauna invertebrada, encara no s'ha perdut, doncs la seva popularització, durant el segle XIX, entre les classes altes de la societat europea, va afavorir la seva introducció, en la didàctica de les Ciències Naturals, a les escoles d'educació primària, com una activitat (pseudo)científica.


Per a llegir el contingut de l'article "Insectes, aranyes i centpeus", publicat al nº 61 , al novembre de 1982, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il•lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines



























Iniciació a l'observació científica de fauna (4)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir dels amfibis i rèptils... en llibertat


El amfibis i els rèptils, formen un grup d’animalons que no resulten massa atractius pel comú de la gent, sinó tot el contrari, els consideren repugnants i perillosos, fet que amb freqüència portava, antigament, i, encara
avui, porta a la seva eliminació directa, immediata, i a l’alteració o destrucció del seus hàbitats, en no tenir per aquesta mena d'animals cap tipus de consideració. Tant sols els naturalistes que coneixem les seves adaptacions i les seves funcions, dins de les comunitat biològiques de les que formen part activa i fonamental, els sabem apreciar pel seu valor ecològic i per algunes experiències personals positives. També els admiren alguns col•leccionistes de "fauna rara i exòtica" que els mantenen en aqua-terraris o terraris, segons el cas, més fascinats per la seva possessió, com a objectes rars, que pel seu estudi científic i consideració ecològica.

Senzill esquema d'una cadena alimentària en la que hi participen amfibis i reptils, cadenes d'aquesta mena formen part de les "xarxes tròfiques" que existeixen en La Mitjana
http://www.midisegni.it/disegni/fauna/catena_alimentare.gif



El nostre país, de clima temperat i de paisatges variats, encara és força ric en amfibis i rèptils, tot
i que la contaminació de les masses d’aigua, l’intoxicació del seu aliment amb pesticides, la destrucció del seu hàbitat natural per motius agrícoles, ramaders, industrials, residencials, hidroelèctrics, construcció d’infraestructures, estralls al que s’ha d’afegir la captura il•legal d’exemplars salvatges, per a nodrir el tèrbol mercat de les mascotes, han reduït notablement les seves antigues poblacions.

Tràfic d'esècies per raons de supervivència, en zones economicament pobres del món "Una familia del cantón de El Arenal, en Usulután (El Salvador), ofrecen iguanas verdes y garrobos a los turistas. Los grandes por $10 y los pequeños por $6." Foto: EDH
http://www.elsalvador.com/noticias/2006/09/25/nacional/nac11.asp

És molt important per aconseguir la protecció i conservació efectiva d’aquesta mena d’animals, tant importants en les cadenes alimentaries i per tant en el funcionament correcte de les comunitats ecològiques, aconseguir canviar les percepcions errònies, sovint supersticioses, que la gent comuna manté sobre ells. Una forma d’aconseguir aquest canvi perceptiu, és per mitjà del
seu estudi científic directe, situació que permet mantenir contactes visuals i, de vegades, tàctils amb aquesta mena d’animals que desmunten molts prejudicis i tabús ancestrals. Després ja vindrà l’establiment de vincles emocionals positius i, a partir d’aquests, el despertar dels sentiments de protecció d’ells i de la qualitat dels seus hàbitats, doncs sense l’hàbitat en condicions apropiades les espècies afectades, primerament redueixen la seva demografia i rarifiquen les seves poblacions i finalment, desapareixen de territoris ancestrals i acaben per extingir-se. El problema del risc d’extinció, és en l’actualitat, un drama vital de proporcions globals, que amenaça a moltes espècies d’amfibis en tot el món, inclosos els amfibis catalans i els de La Mitjana.

El vidriol, un curiós llangardaix sense potes, de vida quasi subterrània, totalment inofensiu i gens agressiu, gaudeix en la tradició popular catalana, d'una immerescuda fama de molt perillós per l'home, doncs es deia que era de mossegada mortífera, creença que portava al pagesos i hortolans a eliminarlos, brutalment, de les seves terres. Santa ignorància!
Fotografia de Toni Llobet

http://criatures.ara.cat/ialtresanimals/2010/05/15/una-serp-destar-per-casa/


L’article que segueix a continuació, manté els mateixos objectius que pretenia en el moment de la seva publicació, ja fa una pila d'anys: pretén fomentar el millor coneixement científic de la fauna herpetològica (amfibis i rèptils) però, també, pretén desenvolupar unes relacions humanes més
amistoses i protectores cap a aquesta mena d’éssers vivents, injustaments, agredits pel seu aspecte i per una sèrie de creences i llegendes supersticioses que són uns clars simptomes d'ignorància i d'irracionalitat, dels seus portadors.

Els gripaus comuns (Bufo bufo) s'acumulen en gran nombre dins de les vores de les masses d'aigua, durant les nits del mes de març. De vegades es poden veure diversos mascles "abraçats" a una femella, intentant fecundar la seva posta
Fotografia de Jordi Baucells
http://www.biodiversitat.cat/Fitxes_amfibis/Fitxa_Bufo_bufo.html#


Per a llegir el contingut de l'article "Els amfibis i els rèptils", publicat al nº 41, al març de 1981, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il•lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines

















sábado, 21 de mayo de 2011

Iniciació a l'observació científica de fauna (3)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir dels peixos d'aigua dolça... en llibertat


Observar peixos, en el seu medi natural, des de fora de l'aigua és força complicat, si ho intentem sense determinats artilugis òptics que podem dur en la seva versió casolana i, també, molt frustrant quan es fa necessària la identificació dels exemplar vistos en aquestes condicions, perque el peixos com molts altres animals han adopta estratègies adaptatives orientades a dificultar aquesta operació, ells ho fan per a no resultar descoberts pels seus depredadors naturals, aquàtics i terrestres, però de vegades, pel naturalista no n'hi ha cap altra alternativa fàcil de portar a terme en aquell lloc i/o moment.

Detall d'un diorama elaborat per Angel Febrero, per encàrrec de La Paeria, en el que es representa el medi de ribera típic de La Mitjana, que és l'hàbitat de diverses espècies aquàtiques i amfibies pròpies del parc.
http://angelfebrero.blogspot.com/2009/04/dioramas-para-el-parque-natural-de-la.html

Els naturalistes que volen observar el comportament "totalment natural" del peixos, es veuen obligats a comportar-s'hi de la forma més propera a com ho fan els peixos hi han de convertir-se en capbussadors, embarcar-se en enginys sumergibles o a col·laborar amb aquaris de dimensions gegantines o grandioses, en els que els peixos se comporten de manera força semblant a com ho fan a la natura...i no hia més!

Però de vegades, per sort per al naturalista, l'observació que ha de fer del peix no ha de ser de tipus etològic, sinó simplement morfològica, amb la qual cosa, tot resulta molt més fàcil... pel naturalista que no pel pobre peix.

En determinats llocs d'un cert valor natural, en els que el medi aquàtic és un component important i característic, acostuma a haver-hi Centres d'Interpretació Ambiental que disposen de personal especialitat per informar els visitants curiosos i d'aquaris de dimensions modestes, en l'nterior dels que mantenen col·leccions de peixos, característics de la zona en que hi són ubicats. Tot és tan fàcil com informar-se sobre els dies i horaris de visita establerts per la anar-hi a observar i escoltar atentament. Aquest és el cas del parc de La Mitjana, no us perdeu la visita als seus aquaris!

En altres ocasions, caldrà acompanyar alguns pescadors coneguts o aproximar-se als pescadors desconeguts i demanar-los, molt educadament i després d'haver-nos interessat molt vivament per la seva activitat que ens deixin "observar científicament" algunes de les seves captures.

Pescador esportiu mostrant, orgullós, una captura aconseguida amb el sistema de pesca sense mort, a l'observador científic que se li ha acostat, amistosament
http://capturaysuelta.mi-web.es/concurso-fotografico-mes-de-agosto-t242-30.html

Finalment, en determinades ocasions, caldrà recòrrer a les peixateres i a la compra d'exemplars morts, ja que a les peixateries, si són respectuoses amb les normes higièniques i sanitàries vigents, no acostumen a deixar observar, científicament, el seu gènere comercial, cosa que sí permeten fer, amb molt de gust, després de passar-hi per "caixa", però està clar que és millor esperar-se fins a haver arribat a casa, on tenim tot el material instrumental necessari per a una autèntica "bona observació científica".


Per a llegir el contingut de l'article "Els peixos d'aigua dolça", publicat al nº 49, al novembre de 1981, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il·lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines


















domingo, 15 de mayo de 2011

Jugant i aprenent sobre els animals vertebrats

Joc didàctic de coneixement, sobre alguns dels animals vertebrats, més característics, de La Mitjana

En elaborar, l'any 1990, els materials didàctics que haurien de servir com a orientació, pautes i
suport de les activitats educatives escolars, relacionades amb les futures sortides didàctiques que s'organitzarien durant el proper curs escolar de 1990-91, per a visitar l'espai de La Mitjana de Lleida, l'equip d'educadors, vam creure que era convenient i oportú, incloure alguna activitat lúdica i, alhora, instructiva i utilitària. Aquesta activitat havia d'estar estretament vinculada amb els objectius de les activitats de la sortida i amb els recursos naturals característics d'una zona humida i fàcilment observables en els llocs de l'espai natural resseguits per l'itinerari d'activitats d'observació naturalista. Aquests dos condicionants ens feren optar per una mena de joc de 'cartes', constituït per una sèrie de naips que representarien 27 animals vertebrats típics, de tal manera que la dinàmica de joc i la informació continguda, facilitessin als escolars l'aprenetatge de coneixements relatius a l'aspecte general, la classificació zoològica i l'ecologia d'una sèrie d'animals vertebrats, molt característics, de La Mitjana. De tal manera, que els escolars tot jugant i divertint-se i sense massa esforç, acabessin adquirint uns coneixements bàsics, però correctes i suficients, sobre la fauna vertebrada, abans de fer-hi la visita al medi natural que els resultessin útils per a fer-hi les observacions de camp.

Aspecte del conjunt de cartes que constituïen el joc didàctic.
El dibuixos són d'Angelina Escolies
.

Una de les cartes, de la imatge de l'esquerra, mostra les regles de joc que l'equip d'educadores i educadors vam proposar que fossin les pautes a aplicar a les partides, per tal que aquest joc es pogués desenvolupar, de forma ordenada i productiva, dues condicions molt convenients i necessàries, per l'efectivitat i l'èxit de tot procés educatiu



















Iniciació a l'observació científica de fauna (2)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir dels animals mamífers... en llibertat

Observar, ocells salvatges, més o menys comuns i diürns, en el seu medi natural, és una activitat relativament fàcil per a qualsevol persona, si l'observador sap triar el lloc adient i va al camp,
proveït d'una mica de paciència, un quadern de notes, una guia de identificació apropiada i uns prismàtics de 8 augments, ni més ni menys. Per aquesta raó varem encetar la sèrie d'articles sobre iniciació faunistica, amb l'article dedicat a les aus i moixons salvatges, avui proposem un tema que està a les antípodes del precedent, un tema que és un repte impossible, per a qualsevol observador ocasional o apressat que no estigui decidit a invertir-hi moltes hores de la seva vida o que no sàpiga triar el lloc apropiat i l'ocasió oportuna. Però també resulta força difícil per a l'observador afeccionat que tot i invertir moltes jornades, no sàpiga triar el lloc apropiat i l'ocasió oportuna, tant sols els "professional" de la caça fotogràfica i de l'observació científica, acostumen a poder observar, regularment, certes espècies de mamífers salvatges, en el seu medi natural.

Però per un autèntic naturalista, l'esperança en assolir els seus objectius, per molt difícils que siguin, ha d'ésser l'últim que es perdi.
... perquè si no es pot observar l'animal directament, ens queda el recurs de l'observació indirecta: els caus, les petjades i altres rastres, com les restes de menjar...i els excrements... que són molt interessants per reconèixer l'animal i conèixer la composició de la seva dièta alimentaria, amb les variacions estacionals.

Anys endarrere, era molt normal i fàcil, poder observar caus i excrement de teixó, en les zones forestals de La Mitjana, menys freqüentades per humans
http://www.educima.com/dibujo-para-colorear-tejon-i9767.html

Des de l'any 1976 al 1979, estant membre del col·lectiu Natura, jo havia acompanyat, com a guia ocasional i voluntari, a grups de mestres i a grups d'escolars, tots d'Educació Primària que s'havien posat en contacte amb el col·lectiu Natura, mostrant-se interessats en conèixer els valors naturals de La Mitjana, anant-hi acompanyats per persones expertes que coneguessin molt bé la zona...i que ho fèssim gratis.

Els components de Natura, consideràvem que aquesta mena d'activitat, convertia en testimonis d'excepció, d'una situació injusta que afectava una zona excepcional, a tots els visitants que l'anaven a veure directament, podien fer preguntes i rebre respostes. També crèiem que aquesta mena de visites guiades servia per a p
ublicitar, entre una part molt influent de la població, com són els mestres, les raons de les nostres demandes de que la zona fos protegida i les activitats regulades, per les autoritats corresponents, municipals, autonòmiques i estatals.

Nen, amb prismàtics, fent observació faunística en una zona humida
http://crariberadeduero.centros.educa.jcyl.es/sitio/index.cgi?wid_seccion=20&wid_item=104

De manera que quan, l'any 1980, des de la direcció de la revista de pràctica docent i innovació escolar GUIX, em varem sol·licitar, algun article de col·laboració que estigués relacionat amb la didàctica de les Ciències Naturals, vaig aprofitar aquests contactes amb mestres i escolar per a posar-me a redactar una sèrie d'articles d'iniciació a l'observació zoològica, basats en els meus coneixements apressos i en les meves experiències viscudes a La Mitjana, que fossin aplicables amb grups-classe formats per escolars d'edats compreses entre els 10 i els 14 anys. Sense excloure la possibilitat de que es convertissin en un material que fos un punt de partida, sobre el que poder fer-hi d'aptacions docents, orientades a satisfer les necessitats i capacitats de grups d'alumnes de rangs d'edat, inferiors o superiors.

Per a llegir el contingut de l'article "Els mamífers salvatges", publicat al nº 36, a l'octubre de 1980, per la revista GUIX, de l'Editorial Graò... o mirar les figures que il·lustren el text, cal pitxar a sobre de les imatges miniatura de les pàgines

















martes, 10 de mayo de 2011

Iniciació a l'observació científica de fauna (1)

Contemplar, observar, aprendre i gaudir d'aus, ocells i moixons... en llibertat

De totes les classes d'animals vertebrats, les aus, són la mena d'animals que atreu una major quantitat d'observadors. Les raons objectives per les què l'avifauna aconsegueix atreure tal quantitat de seguidors, crec que són moltes i molt diverses, algunes d'elles amb una bona càrrega de subjectivitat o emocionalitat, vinculada a experiències personals de l'infantesa o de l'adolescència. Possiblement, la principal raó del seu atractiu sobre els humans, es degui a que, tret d'unes poques i rares espècies no voladores, totes les aus, posseeixen una capacitat innata i natural, que els humans les hi envegem profundament, la possibilitat de desplaçar-se per l'aire. Aquesta capacitat,
de la qual estem mancats els humans, les ha convertit en el símbol, per excel·lència, d'un valor social, de gran importància en tots els temps: la llibertat.
Hi han però altres característiques que les fan molt atractives als observadors humans, les seves formes corporals globals, adaptades a diverses modalitats de vol molt eficient i segur, en diverses condicions atmosfèriques i en diversos medis aeris. A més a més, certes qualitats estètiques del plomatge del ocells, també els fa resultar molt atractius als ulls humans, aquesta vistositat és determinada per la coloració i tonalitat general, la combinació i distribució de zones del plomatge amb coloració o tonalitat contrastades, també hi compta la lluentor. Cal afegir-hi, les adaptacions morfològiques a l'alimentació o al desplaçament, sobre el medi terrestre o aquàtic. També, els fa atractius, el fet de que hi hagi una bona part d'ells que son migradors, provinents de zones més fredes (hivernants) o de zones més càlides (estiuejants)

Aspecte d'un bell i acolorit abellerol, (Merops apiaster) una au migratòria, insectívora, resident al nostre país en l'època estival, força abundant i visible a La Mitjana. Aquí el veiem, a punt d'engolir-ne un insecte de mitjana grandària que són el tipus d'animalons que constitueixen la seva dieta especialitzada.
Fotografia original de M. À. Dora, Grup Onitològic Balear.
http://www.gobmallorca.com


I ja per acabar, volem esmentar dues qualitats més que reforcen l'atractiu, dels ocells, sobre els humans, la primera seria la seva capacitat per emetre sons, la qual cosa ens ajuda a localitzar-los, visualment
amb certa facilitat , fet que ens permet centrar la nostra atenció sobre ells. La segona característica, és la seva visibilitat, doncs la majoria són de costums diürns, passen força temps giravoltant, a l'aire, i quan descansen, molts resten en llocs a la vista, enfilats a les branques dels arbres, surant a l'aigua, passejant pel terra, etc., per tant ens ofereixen unes condicions que són immillorables per a que els puguem mirar i remirar, a pleret.

L'observació és una forma, molt especial, de contemplar o de mirar el que hi ha i el que passa al nostre voltant, és una activitat de tipus científic que ens pot permetre conèixer millor la diversitat del nostre entorn i, sobre tot, entendre millor el seu funcionament i el seu estat de conservació o de degradació.
La pràctica de l'observació, per a que proporcioni resultats d'alguna utilitat científica, requereix de certes pautes tècniques, de l'ús d'alguns instruments òptics i d'altres d'enregistrament de dades i d'un únic principi ètic fonamental: la finalitat ornitològica, mai no justifica l'ús d'uns mitjans agressius o barroers, ni disculpa els efectes destructius sobre el medi natural o social.

Grup d'ornitòlegs, de nivell avançat, realitzant un cens hivernal d'aus aquàtiques, a La Mitjana, de Pardinyes, equipats amb prismàtics i un telescopi terrestre, roba tel temps, però no sempre de color apropiat i una petita motxilla, dins de la qual, segurament, transporten una guia d'identificació, un bloc de notes, un termo amb alguna beguda, alguna cosa per menjar... i pot ser alguna càmera fotogràfica amb teleobjectiu
http://www.eixdigital.cat/Lleida/Medi%20ambient/312-elaboren-un-cens-daus-aquatiques-al-parc-de-la-mitjana.html


Materials útils per a la iniciació a l'observació ornitològica


Tot i que a internet, hi ha molts documents, sobre el tema ornitològic,
accessibles en línia, de validesa i utilitat molt variables, ja sigui per raons idiomàtiques, geogràfiques o de nivell de competència de l'observador, que podem ser consultats i valorar-ne la seva utilitat en territori català o lleidatà, com per exemple quest:

- Curs d’iniciació a l’ornitologia, a càrrec d'Steve West, ornitòleg professional

Vols aprendre a identificar els ocells del nostre entorn?


- Guía de Aves de las Cinco Villas (Huesca) llibre en PDF de 287 pàgines, en color, editat per Adefo (Asociación para el Desarrollo y Fomento de las Cinco Villas) l'any 2008
- Aves de zonas húmedas p. 140-234

A continuació, també, volem oferir a la consulta dels lectors, un material d'iniciació a l'ornitologia, redactat,
l'any 1980, per l'autor d'aquesta entrada que fou publicat en forma d'article didàctic, per la revista educativa GUIX.

Es tracta d'un document elaborat amb unes finalitats eminentment pràctiques i didàctiques, concebut per a ser-ne utilitzat en sortides escolars, a paratges més o menys naturals, per a fer-hi observacions naturalistes,
relacionades amb treballs pràctics escolars, de coneixement del medi natural, amb alumnes de cicle mitjà (10-12 anys) o/i cicle superior (12-14 anys) de l'Educació Primària d'aleshores que, en aquell moment, era l'EGB.

Però cal aclarir que aquest document dissenyat, originalment, per a ser aplicat amb grups d'escolars és, perfectament, adaptable als grups familiars i als grups d'amics que vulguin fer salut, mentre descobreixen la riquesa que conserva, sovint amagada, el seu entorn proper, sigui aquest un carrer, un parc urbà, La Mitjana o qualsevol racó de L'Horta de Lleida.

Tot i el temps transcorregut, doncs ja fa 30 anys que es va publicar, la metodologia bàsica ha canviat molt poc i, per tant, crec que continua sent un document vàlid que pot resultar de molta utilitat a qualsevol persona individual o grup d'amics que hagin decidit iniciar-si en l'observació de les aus, i que per les raons que sigui, no poden disposar de l'assessorament expert i pacient
d'un naturalista o monitor que els acompanyi en les sortides o que no pugui disposar d'una guia ornitològica, concebuda i escrita, per a principiants inexperts que, inicialment, tenen molt poca idea de què s'ha de fer, com s'ha de fer, on i quan fer-ho.

Evidentment, hi ha alguns instruments que fa 3o anys no existien i avui dia, són força comuns o assequibles. Per ex., ara i han telèfons mòbils, amb GPS, que permeten conèixer i enregistrar la posició geogràfica d'una observació naturalista.
Hi ha mòbils amb amb màquina fotogràfica que permet enregistrar imatges fixes o seqüències, en formats digitals. També hi ha telèfons mòbils que permeten realitzar enregistraments de sons ambientals i gravar descripcions orals. També es poden carregar des d'internet "guies ornitològiques" per a consultar-les sobre la marxa o connectar-s'hi a internet per a fer consultes de dades diverses.... Moltes de les càmeres fotogràfiques digitals, actuals, permeten gravar vídeos i so ambient, o disposen te capacitat per a fer macrofotografia i telefotografia.

Però cal recordar que la tecnologia solament ajuda a fer la feina de manera més fàcil i més precisa i que l'instrument més important, útil i valuós per a qualsevol observador, continua sent el cervell i tots els coneixement que hi pugui guardar ben organitzats i validats... i això ni ho venen en cap botiga, ni es pot comprar amb diners....