Muricecs a La Mitjana de Lleida 2012 (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Els muricecs de La Mitjana

Els experts en l'estudi dels quiròpters catalans, David Guixé, Jordi Camprodon, Fermí Sort i Núria Fontova ha estat realitzant estudis, durant aquests darrers tres anys, que els han permès conèixer les espècies de muricecs que visiten La Mitjana per alimentar-s'hi amb els insectes voladors que en aquesta zona seminatural, periurbana, hi són força abundats.
L'estudi s'anomena: Els muricecs de Lleida.  Fase 2:  Inventari de la població de muricecs del Parc de la Mitjana.

Autors: David Guixé i Jordi Camprodon, Àrea de Biodiversitat. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya 
Treball de camp: Fermí Sort, Núria Fontova, Jordi Camprodon i David Guixé

Ratpenat de ferradura gran, fotografiat en ple vol.
matge: Grote Hoefijzerneus

  

La comunitat de muricecs del Parc de la Mitjana de Lleida. 

Al Parc de La Mitjana de Lleida, una zona de ribera, s’han detectat amb total seguretat 11 espècies de muricecs, fins al moment actual:  


                  Nom comú / Nom científic: 

1. Ratpenat de ferradura gran     (Rhinolophus ferrumequinum)
2. Ratpenat dels graners   (Eptesicus serotinus )
3. Ratpenat muntanyenc   (Hypsugo savii)
4. Ratpenat de peus grans   (Myotis capaccinii )
5. Ratpenat d’aigua   (Myotis daubentonii )  
6. Nòtul mitjà   (Nyctalus noctula)
7. Ratpenat de vores clares   (Pipistrellus kuhlii)
8. Ratpenat comú   (Pipistrellus pipistrellus)
9. Ratapinyada nana   (Pipistrellus pygmaeus)
10. Ratpenat cuallarg   (Tadarida teniotis)
11. Ratpenat orellut gris   (Plecotus austriacus)
12.  

 Ratpenat orellut gris, fotografiat en ple vol.

Imatge: Jordi Bas


Hi ha la possibilitat de poder ampliar aquest nombre d'espècies identificades, amb seguretat, amb d'altres 4 espècies més, no ben identificades, fet que aldria confirmar, posteriorment. La situació es deguda a que se n’han obtingut alguns registres d'emissions d’ultrasons que són  impossibles de discernir, acústicament, amb total seguretat. Els registres no perfectament identificats podrien pertànyer a aquestes espècies: 

                  Nom comú / Nom científic: 

1. Ratpenat dels graners ibèric (Eptesicus isabellae) (conf.)
2. Ratpenat gris itàlic (Myotis sp.) (conf.)
3. Nòctul petit  (Nyctalus leisleri) (conf.)
4. Ratpenat de Schreibers  (Miniopterus schreibersii)  (conf.)

Nota: (conf.) significa que la identificació no ha estat establerta amb seguretat i que caldrà confirmar-ho, en estudis posteriors. 

Aspecte d'un modern aparell captador d'ultrasons, Pettersson, utilitzat pels naturalistes, per a detectar les freqüències de les emissions dels ratpenats que volen al voltant de l'investigador i poder identificar les diverses espècies que hi són presents
Imatge: David Guixé

A partir dels resultats de l'estudi, es creu que a La Mitjana, al llarg de tot l’any, podrien estar presents, de 14 a 16 espècies de muricecs, diferents, que representarien entre el 50 i el 55% de totes les espècies de muricecs presents a tot Catalunya.

En total s’han capturat 67 muricecs, en dues nits de trampeig. L’espècie més capturada ha estat el ratpenat dels graners, el 40% del total de les captures, i la ratapinyada nana amb el 35% del total de les captures. 

Cal destacar la captura de mascles i femelles de ratpenats de peus grans (Myotis capacinii) , espècie que està declarada en Perill d’Extinció a Catalunya i  a tot Espanya, per tant aquesta espècie de muricec és la més important a protegir i conservar, a Lleida.

Captures al parc de la Mitjana i Camps Elisis. 

Nom comú            Nom científic                      Data exemplars 

Ratpenat dels graners   Eptesicus serotinus     16/08/2011 20 
Ratpenat dels graners   Eptesicus serotinus     17/08/2011 6 
Ratpenat dels graners   Eptesicus isabellae*       17/08/2011 2 
Ratpenat muntanyenc   Hypsugo savii   16/08/2011 2 
Ratpenat de peus grans    Myotis capaccinii   16/08/2011 2 
Ratpenat de peus grans   Myotis capaccinii   17/08/2011 1 
Nòtul mitjà   Nyctalus noctula   15/09/2011 4 
Ratpenat de vores clares   Pipistrellus kuhlii   16/08/2011 2 
Ratpenat de vores clares   Pipistrellus kuhlii   17/08/2011 5 
Ratapinyada nana   Pipistrellus pygmaeus   16/08/2011 14 
Ratapinyada nana   Pipistrellus pygmaeus   17/08/2011 7 
Ratapinyada nana   Pipistrellus pygmaeus   15/09/2011 2 
    Total 67

 Nombre i percentatge de cada espècie capturada:

Espècie   Nre. d’exemplars % 

Ratpenat dels graners 26 38,81 
Ratapinyada nana 23 34,33 
Ratpenat de vores clares 7 10,45 
Nòctul mitjà 4 5,97 
Ratpenat de peus grans 3 4,48 
Ratpenat dels graners ibèric 2 2,99 
Ratpenat muntanyenc 2 2,99


A partir de l’anàlisi de les gravacions d’ultrasons que es varen fer per diferents punts del bosc de ribera de la Mitjana, s’han identificat 440 contactes de muricecs de 10-12 espècies diferents.

Ratapinyada nana, fotografiada en ple vol.
Imatge: The Pipistrelle Bat


L’espècie més abundant ha estat la ratapinyada nana, una muricec molt abundant en zones humides (Flaquer  et al., 2006; Guixé,et al., 2007). 

També són força abundants el ratpenat comú i el ratpenat de vores clares (19% dels contactes), ratpenats fissurícoles que ocupen tant arbres com edificis. 

Ratpenat dels graners, atrapat en el filat, prim i imperceptible, d'una "xarxa japonesa", especial per atrapar ocells i muricecs.

Imatge: Václav John

També hi són força abundants el ratpenat dels graners i el ratpenat muntanyenc (15% i 11% respectivament). Aquests últims són muricecs fissurícoles que segurament tenen les colònies de cria en edificis propers del nucli urbà de Lleida. 

L’abundància dels ratpenats de ferradura o la dels ratpenats del gènere Myotis i Plecotus, acostuma a ser sempre infravalorada, degut a què costa molt de detectar els seus ultrasons, si no passen molt a prop del detector d'ultrasons. 

Ratpenat de l'espècie nòtul mitjà, fotografiada en ple vol.
Imatge: Morcego

En canvi sorprèn la raresa dels nòctuls mitjans, espècie en la que es detecten bé els seus ultrasons, fins i tot a força distància del detector, fet que posa de manifest que tenen una abundància, real, molt baixa a l’espai aeri de La Mitjana. 


 
Nombre i percentatge de cadascuna de les espècie contactades, electrònicament, a les estacions de detecció i gravació d’ultrasons. 

Espècie                                             Núm. d’exemplars     % 

Ratapinyada nana          111   25,23 
Ratpenat comú  86  19,55 
Ratpenat de vores clares   85                               19,32 
Ratpenat dels graners   67  15,23 
Ratpenat muntanyenc            50  11,36 
Ratpenat cuallarg             26                                  5,91 
Ratpenat d’aigua/de peus grans       4    0,91 
Ratpenat indetermina                                     2                                     0,45 
Ratpenat de cova/Ratapinyada nana     2    0,45 
Ratpenat gris itàlic (conf.)                               2   0,45 
Ratpenat de ferradura gran                          2 0,45 
Nòctul                                                                      2 0,45 
Ratpenat orellut gris                                        1    0,23 

Totals                                                                    440                                  100



Si es voleu conèixer més detalls de l'estudi sobre el muricecs de La Mitjana, pitjeu sobre l'enllaç:  Els muricecs de Lleida.  Fase 2:  Inventari de la població de muricecs del Parc de la Mitjana.

Muricecs a La Mitjana de Lleida (1)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


La 8a nit dels ratpenats a Lleida

A meitat del mes de juliol, estem ja a ple estiu i amb la calor d'aquesta època, els insectes són molt abundants i estan molt actius, doncs molts d'ells estan en zel i passen moltes hores del dia, del crepuscle o de la nit, volant a la cerca de parella, amb la que poder acoblar-se per multiplicar i conservar l'espècie.
Els ratpenats, en  aquesta època també estan molt actius, doncs, les mares han de donar de mamar a la seva cria i per a tenir prou llet per al seu cadellet i força per volar i caçar l'aliment que han d'atrapar i menjar molts insectes voladors, cada nit. És per això que els muricecs són beneficiosos per l'home i perquè els veiem, fàcilment, bona part del capvespre i de la nit, perseguint i caçant,  prop dels fanals,  mosquits, arnes, efímeres, etc. que formen eixams, atrets per la llum de lluminàries públiques, als carrers, o de lluminàries privades, als jardins, terrasses i balcons particulars. 
En el llocs no il·luminats, en penombra o completament a les fosques, també hi són, però no els podem veure, gens fàcilment, perquè la nostra visió nocturna és molt ineficaç, ja que com animals diürns que som no tenim la vista adaptada a una bona visió nocturna.


Realitzant observacions nocturnes, amb mitjans visuals i electrònics, dels muricecs que s'alimenten a La Mitjana, des de la vora del riu segre
Imatge: La Paeria

Des de fa 8 anys, a tot Catalunya s'organitzen activitats per tal de donar a conèixer, a grans i petits, la realitat d'aquests valuosos animals, moltes espècies estan en perill d'extinció degut a que com insectívors que són, l'abús dels insecticides en l'agricultura, la ramaderia i l'indústria ha reduït molt la disponibilitat d'aliment i molt del que poden trobar està contaminat amb insecticides que es van bioacumulant a l'interior del ratpenats, produint-los molts problemes fisiològics i finalment la mort. 

Molta gent interessada per la natura o o encuriosida per la biologia d'aquests animalons, tan poc coneguts, col•labora i participa a la "Nit dels ratpenats" per tot Catalunya, a la a Espanya, a l'Eurobats a Europa i altres continents. 
Gràcies a l'interès i col·laboració de la gent en activitats de descoberta i tasques d'observació des de fa anys s'organitzen nits  amb finalitats lúdiques i científiques  a moltes poblacions del món, sencer, si teniu curiositat i voleu aprofundir en aquest tema podeu consultar internet. 
També podeu trobar un programa de les activitats organitzades, aquest any, per tot Catalunya, perquè pugueu triar el lloc més proper o més desconegut, segons la vostra preferència. 

Esperem i us desitgem que pugueu gaudir de la nit i dels ratpenats, descobrint aspectes sorprenents i aprenent formes de poder estudiar-los i a protegir-los, millor, en qualsevol de les localitats catalanes organitzadores.

Els més petits participant en un tallers de manualitats, relacionades amb els muricecs, a l'exterior del Centre d'Interpretació del parc municipal de La Mitjana, ajudats per monitors i familiars 
Imatge: La Paeria



La 8a nit dels ratpenats a La Mitjana

Des de fa vuit anys, a Lleida, al parc de La Mitjana, cada estiu, es venen organitzant "Nits dels ratpenats", aquest any 2012, també

Data: Dijous, 12 de juliol de 2012
Hora: De les 18:00 a les 22:30
Lloc de trobada: Lleida (Parc de la Mitjana)
Adreça: Parc de la Mitjana, Lleida
Contacte
Telèfon : 973 23 25 59
Mail : lleidaenviu@paeria.cat
Observacions: No cal inscripció prèvia
Nota: cal portar una llanterna, calçat, roba adequada, i si voleu, alguna cosa per sopar.

Els més petits participant en un tallers de manualitats, relacionades amb els muricecs a una de les aules del Centre d'Interpretació del parc municipal de La Mitjana 
Imatge: La Paeria

Programa :

18 a 21 h Tallers de manualitats, relacionades amb els muricecs, per als més petits
20 h Conferència: una ullada als ratpenats, caixes niu per a ratpenats, com s’estudien els ratpenats...
21.30 h Passejada nocturna a la Mitjana. Observació de l’activitat dels ratpenats, ús de detectors d’ultrasons, espai d’alimentació i repòs, tècniques de captura i estudi.
Es faran dos grups: un per famílies i un per adults.
22.30 h Cloenda

Dia Mundial de la Conservació del Sòl

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

El sòl, font de vida silvestre i de qualitat de vida humana


Molta gent, relacionada amb l'explotació, la transformació, la conservació i/o la protecció del sòl fèrtil i, per tant, productor de recursos econòmics i alimentaris, de propietat privada o pública, ignorant de la complexitat i lentitud dels processos de formació de la capa de sòl fèrtil, el tracten amb "lleugeresa", despreocupadament, pensant que els tècnics i els científics, posaran solucions miraculoses a la seva falta de coneixements o de previsió d'efectes col·laterals.
La formació de la capa de sòl, és sempre extremadament lenta, doncs depen de diversos factors ambientals que ajuden a transformar la roca mare, en capa de subsòl i la part més superficial d'aquesta en la capa de sòl fèrtil. Els factors ambientals implicats en la transformació de la superfície de la roca mare en capa de sòl, són fonamentalment:

- factors climàtics, com la temperatura mitjana i el grau d'aridesa, 
- factors meteorològics, com el règim de precipitacions i el grau de ventilació, 
- factors geològics, com la composició mineralògica de la roca mare, l'orientació o exposició i el pendent del terreny
- factors biològics, com la composició florística i faunística de la comunitat biològica

Esquema, representant, de dreta cap a esquerra, el procés de transformació de la roca mare en en sòl i la diferent cobertura vegetal que és possible en cada estadi evolutiu
Imatge:   

http://www.sudesteagropecuario.com.ar/2009/08/06/el-suelo-una-riqueza-en-peligro/

El que, finalment, determinarà la formació d'una capa de sòl més o menys gruixuda i més o menys fèrtil, serà una combinació favorable de tots els factors implicats que hem esmentat.
El procés de transformació de la roca mare o del subsòl, en sòl fèrtil, en condicions favorables,  pot durar milers o centenars d'anys i en condicions desfavorables, no formar-se mai o ser tan prima que no podrà mantenir res més que una minsa coberta vegetal molt especialitzada i amb molt poca capacitat d'acollida per la fauna.
Per tant els factors en que determinaran el valor ecològic o agronòmic, del sòl d'un determinat lloc, seran la seva fertilitat (productivitat), la seva estabilitat (pendent), la seva funcionalitat (producció econòmica/conservació paisatge) i la seva raresa (abundància)
Sabent tot això, que és una cosa que avui en dia sap qualsevol consultor ambiental, l'Administració Pública, hauria de ser molt més restrictiva en quant a les propostes i sol·licituds de canvi d'ús del sòl, ja sigui aquest sòl a transformar de titularitat pública o privada.

7 de juliol: Dia Mundial de la Conservació del Sòl

Aquesta jornada commemorativa, vol recorda a Hugh Hammond Bennet, un reconegut científic conservacionista que es dedicava a l'Edafologia i que va investigar i experimentar, per aconseguir un augment de la productivitat de la terra, cultivada, a través de l'us de tècniques de conreu que resultessin poc agressives envers el sòl cultivat i que va treballar per conscienciar als agricultors nord-americans, dels beneficis econòmics i ambientals, del seu adequat maneig.

Bennett va morir el 7 de Julio de 1960 i, en honor seu, es va decidir celebrar el Dia Internacional de la Conservació del Sòl, el 7 de juliol.

Esquema del procés de formació de la capa de sòl
Imatge: http://despertandoconcienciaplanetaria.wikispaces.com/Suelo

Si alguna persona, urbanita, pensa que aquest és un problema llunyà, geogràficament, es bo que sàpiga que a Espanya, en el 75 % del territori productiu, els sòls estan subjectes a processos erosius, més o menys preocupants perquè estan reduint la seva productivitat, destruint-los o fent-los desaparèixer.

La degradació i la destrucció del sòl és causada o afavorida, per la pràctica inapropiada d'algunes activitats agrícoles, ramaderes i forestals que es fan, ignorant els resultats dels estudis ambientals, moderns, de conservació dels sistemes agrosilvopastorals o que són realitzades de formes agressiva, per explotadors massa cobdiciosos i, en conseqüència, tant les unes com les altres, resulten poc respectuoses amb la conservació de l'entorn natural i de l'entorn social.

Esquema representant diverses causes humanes, responsables de la pèrdua o destrucció de sòls productius,
Imatge: http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2008/09/17/101114

La degradació i pèrdua de sòls fèrtils i productius, cultivats i naturals, acostuma a ser el resultat de la confluència de fenòmens naturals i de males pràctiques productives, en les zones rurals que poden agrupar-s'hi en tres grans categories: la desforestació en terrenys força pendents, l'ús desequilibrat del sòl que causa la seva ràpida degradació i el mal ús de la mecanització de les feines agrícoles. 

A mesura que augmenta la degradació de les terres productives, també es degrada la qualitat de vida dels que l'habiten i que es beneficiaven de la seva productivitat.

Alguns materials interessants per adults i educadors d'Educació Secundària

Manual de Agroe­co­lo­gía: Bases Cien­tí­fi­cas para una Agri­cul­tura Sus­ten­ta­ble, de Miguel Ángel Altieri. Manual tècnic de 338 pàg. PDF

Protocolo para Selección de Alternativas para la Conservación de Suelos  en laderas Manual tècnic de 78 pàg. PDF



Degradación del Suelo y Pérdida de Recursos Edáficos: Una Introducción

El Recurso Suelo y su Importancia en la Biosfera: Una Introducción  

El Suelo y su Conservación  42 pàg



Vídeo: Técnicas para la conservación del suelo   locució en castellà sudamericà (7 min.)





Vídeo: Soil Stories - The Whole Story   locució en anglès americà (30min)





Alguns materials interessants per educadors d'Educació Primària



El suelo formación y Conservación Bloque 2, (p. 26-40) Ciencias Naturales 4º (Manual educatiu gratuit)

Esquema representant les amenaces naturals i el maneig incorrecte que contribueix a la degradació i pèrdua de sòl fèrtil
Imatge: http://www.rena.edu.ve/SegundaEtapa/ciencias/importancia.html

Los Suelos: Importancia, peligros que lo afectan, contaminación y conservación

Efemèrides faunistiques i floristiques del mes de juliol

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de juliol que podeu aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.

Calor de dia i calor de nit

El juliol acostuma a ser el mes més càlid de l'any perquè te els dies molt llargs i calorosos, seguits de nits molt curtes i força càlides, tot i que alguns dies o nits puguin rebaixar la seva temperatura, degut a l'efecte de l'evaporació de l'aigua, caiguda per efecte d'algun ruixat, producte de les típiques tempestes estivals.

En aquesta època de vacances escolars i laborals, d'atur juvenil i de treballadors pre-jubilats i de gent gran jubilada, el parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista. Doncs no cal fer-hi grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten, econòmicament, més o menys costosos. 

Imatge:  http://pasaratosdeantonio.blogspot.com.es/2011/09/la-mitjana-de-lleida.html

 

Si en aquest mes, encara no es gaudeix de vacances estivals, remunerades, a La Mitjana, s'hi pot anar durant els caps de setmana, a les hores que a cadascú li convingui i gaudir per unes hores, de la frescor del bosc de ribera i de la ufanositat dels terrenys humits de les vores fluvials del riu Segre, tot just quan arriba a la ciutat de Lleida.

Si hom disposa de més temps, per estar gaudint-hi de vacances estivals o pateix de l'atur juvenil o del pre-senil, també s'hi pot anar, entre setmana, amb la finalitat d'esbargir-s'hi gaudint dels recursos estètics, salutífers, educatius i lúdics, que el territori del parc posa a la disposició de tothom, de forma generosa, lliure i gratuïta.

  

Està clar que la vegetació, flora i fauna del parc, no pot competir amb la diversitat i la exoticitat de les selves tropicals, però se li acosta... si ens la sabem mirar amb el ulls d'un/a bon/a naturalista, doncs hi ha una infinitat d'adaptacions ecològiques que resulten d'un gran enginy o una infinitat de formes i colors d'una gran vistositat o raresa, bàsicament, sols és necessari amb ganes de buscar i mirar, d'observar i interpretar, d'estar alerta en el lloc apropiat i en el moment oportú.

Tríptic informatiu y mapa del parc de la Mitjana [PDF 1,9 MB]

Imatge:  

Tot el que relatarem a continuació i molt més, encara,  succeeix a La Mitjana, si fa o no fa, tots el dies d'aquest mes de juliol, tan sol és qüestió de treure's la mandra de sobre, triar l'hora que convingui a cadascú o que li convingui al paisatge, la que necessiti a la flora i/o a la fauna, per estar-hi en el lloc apropiats en el moment oportú.   

Bona sort! 

QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

MAMÍFERS:

- Els cadells de molts mamífers, nascuts a la primavera, ara ja estan força crescuts i estan acabant de completar la seva última etapa d'aprenentatge, per l'adquisició de les habilitats bàsiques de supervivència. L'entrenament per a la vida independent el fan sota la direcció i tutela dels seus progenitors, habitualment, de la seva mare. 

Alguns ja han començat a independitzar-se de la família i s'esforce en les rutines diàries d'alimentació i protecció, intentant tenir èxit en l'objectiu d'aconseguir ser autònoms.

Cadellada de teixons o toixons (Meles meles), quasi-adults, cercant cucs i larves d'insectes, excavant al terra, durant la nit.

Imatge: M.Á. Morante

AUS:

- Les femelles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) neden, seguides pels seus pollets, per les zones del riu, d'aigües més tranquil·les i amb més vegetació i també per les vores més vegetades, de les basses i tolles de les antigues graveres, ensenyant-los a menjar el que és apropiat per a la seua espècie,

allà on hi ha l'aliment corresponent, també els ensenya els sorolls perillosos i a amagar-s'hi, ràpidament, entre la vegetació espesa quan sembla que hi ha perill. 

Anadons acompanyant la seva mare

Imatge: Bernardo Busto

Els mascles d'ànec collverd, estan ben amagats entre la vegetació més espesa de les ribes, doncs com que no poden volar, perquè ara estan canviant les plomes de les ales, llavors serien una presa fàcil d'atrapar, pels seus depredadors habituals.

- Els joves moixons, inexperts per la seva joventut, durant les seveves esbojarrades persecucions dels abundants insectes voladors, de vegades, cauen atrapats en les esmolades urpes del seu depredador aeri: l' esparver vulgar (Accipiter nisus) l'astor ()

Esparver, alimentant-se de la seva presa recent abatuda, un colom roquer

Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Esparver_vulgar

 - Les joves orenetes cuablanca o cabots (Delichon urbica), els joves ballesters o avions (Tachymarptis (Apus) melba), els joves falciots negres (Apus apus) i  les joves orenetes comunes o orenetes vulgars (Hirundo rustica), en companyia dels seus progenitors que les defensen i ajuden, quan és necessari, són conduides cap a llocs apropiats on són entrenats en les habilitats bàsiques pròpies de la seva espècie, relacionades amb el vol i la captura d'insectes voladors,  el domini de les que, d'aquí a pocs mesos, els permetrà arribar a l'Àfrica llunyana.

Estol de falciots negres, alimentant-se d'nsectes voladors

Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Apus_apus

PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS:

- Alguns rèptils, efectuen la seva posta, excavant un clot superficials en el que ponen els ous que després colguen sota una capa de terra terra. Trien els llocs de posta més apropiats que, en general, han de ser secs i a mitja ombra, doncs l'elevada escalfor ambiental dels dies d'aquest mes, no fa necessaria l'ecalfor directa del sol. L'ambient calorós d'aquest mes s'encarregarà de covar els ous, en poc temps, de forma segura i sense que els progenitors s'hagin d'ocupar, gens de covar o de vigilar la posta, durant tot el procés de desenvolupament de l'embrió. Tampoc se'n ocuparan de la seva proctecció després del seu naixement.

Posta de sargantana ibérica (Podarcis hispanica), parcialment excavada i exposada a la vista.

Imatge: http://www.montesdevalsain.es/index_reptiles.html

-Les culleretes o capgrossos de gripaus i granotes, van completant el seu desenvolupament larvari, finalitzant la seva etapa de vida aquàtica, la seva metamorfosi ja està molt avançada i cada dia que passa, es van assemblant més i més als seus progenitors, adults.

- Durant una gran part de les nits més càlides, el mascles dels grills comuns () "canten" incansables, situats prudents al costat del seu cau subterrani. Produeixen el seu so característic, friccionant entre sí, ritmicament, unes parts molt especials dels seus èlitres, amb la intenció d'atreure femelles cap el seu territori, amb les que poder acoblar-se i multiplicar-s'hi

Grill campestre, femella

Imatge: http://www.laserranianatural.com/grillo-campestre-o-comun/

QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?

 - La proliferació de plantes aquàtiques i semiaquàtiques assoleix el seu màxim anual, omplint l'interior de les aigües corrents i estanyades i les seves vores inundades, permanentment, o temporalment, en les zones inundables, de tiges i fulles de formes i colors diversos i que constitueixen el refugi i l'aliment de molts invertebrats aquàtics. 

Inflorescencia del volantí d'aigua espigat ( Myriophyllum spicatum ), sobresortint de l'aigua per a que les seues flors puguin ser pol·linitzades pels insectes voladors

Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Myriophyllum_spicatum

 

Les plantes aquàtiques, més habituals, son diverses espècies de Potamogeton  i de milfulles o volantí d'aigua (Myriophyllum sp.), de bogues, boves o balques (Typha sp.) i els canyissos o senill (Phragmites australis). Tota questa vegetació natural, aquàtica, formada per plantes hidròfites i semi-aquàtica, formada per plantes helòfites, és molt important perquè depura i oxigena l'aigua, fixa els sediments més fins del fons i, a més, a sobre d'ella s'alimenten, creixen, es reprodueixen, descansen, s'amaguen i proliferen moltes espècies d'invertebrats, a les parts submergides, els petits animalons aquàtics i a les parts emergides, els petits animalons terrestres

Antiga làmina botànica en la que es representen els trets més característics d'aquesta espècie, per a facilitar-hi el seu reconeixement

Imatge: http://www.comunicacionvegetal.com/disponibilidad-phragmites-australis-carrizo-cana-de-rio-alveolo-forestal-400-cc_382_136_3.html

Efemèrides socialnaturals del mes de juliol

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Pel juliol, les celebracions social-naturals, han disminuït molt!

El mes de juliol, va a resultar molt tranquil, pot ser, massa i tot! Si se'l compara, amb el ritme frenètic del mesos precedents, maig i juny, curulls de celebracions socials, relacionades amb la protecció del Medi natural i els seus recursos.

Cal tenir present que als mesos centrals de l'estiu, juliol i agost, típics de les vacances estivals, continuen produint-se agressions contra el medi ambient que caldria tenir present i dedicar-les-hi un dia a l'any per reflexionar-hi i veure de posar-hi remei. Uns problemes típics d'aquesta època, al nostre país, són els incendis en el medi rural i una de les causes de degradació i pèrdua de sòls en llocs de clima mediterrani. Un altre problema vinculat amb les vacances estivals, és la degradació de la zona litoral, la terrestre amb una extrema concentració d'obres d'urbanització i la marina, amb una extrema concentració de banyistes a les platges, lloc de posta de diverses espècies de tortugues marines i de vaixells de luxe i de vaixellets "utilitaris" que amb les seves ancores destrueixen els herbassars submarins de posidònia, el lloc on ponen alguns peixos, mol·luscos i crustacis i on es refugien els alevins que mantenen la pesca artesanal.... n'hi ha d'altres però si es pogués posar remei a aquests ja hauríem avançat força en conservació del medi i del paisatge.

Però si els mesos estivals del juliol i l'agost, són mesos de reducció de commemoracions social-naturals, està clar que és perquè ja no hi ha escolars als centres educatius i molts adults estan de vacances, "desconnectats" de la normalitat rutinària fent de manera compulsiva tota mena d'activitats o d'inactivitats, suposadament, per recarregar-hi "les piles" psicològiques i poder tornar a la rutina urbana amb energia i il·lusió, renovades. Malauradament, amb el que tornen de les vacances d'estiu molts urbanites és amb un síndrome post-vacacional, "com un piano".

En aquestes condicions "socio-ambientals", de manca de una massa crítica de públic, suficientment nombrosa i activa, semble raonable que no pagaria la pena invertir temps i esforços en dissenyar i preparar, commemoracions per a les que no hi hauria prou gent, avisada o amb prou ganes de participar-hi, en activitats educatives i commemoracions, serioses... és clar que fins i tot el més tràgic, sempre te alguna vessant amables que es podria abordar, lúdicament.



7 de juliol: Dia Mundial de la Conservació del Sòl

Aquesta jornada commemorativa, vol recorda a Hugh Hammond Bennet, un reconegut científic conservacionista que es dedicava a l'Edafologia i que va investigar i experimentar, per aconseguir un augment de la productivitat de la terra, cultivada, a través de l'us de tècniques de conreu que resultessin poc agressives envers el sòl cultivat i que va treballar per conscienciar als agricultors nord-americans, dels beneficis econòmics i ambientals, del seu adequat maneig.
Bennett va morir el 7 de Julio de 1960 i, en honor seu, es va decidir celebrar el Dia Internacional de la Conservació del Sòl, el 7 de juliol.

El IAS celebra el Día de la Conservación del Suelo

http://www.ias.csic.es/divulgacion/2011/07/el-ias-celebra-el-dia-de-la-conservacion-del-suelo/

Si alguna persona, urbanita, pensa que aquest és un problema llunyà, geogràficament, es bo que sàpiga que a Espanya, en el 75 % del territori productiu, els sòls estan subjectes a processos erosius, més o menys preocupants perquè estan reduint la seva productivitat, destruint-los o fent-los desaparèixer.

La degradació i la destrucció del sòl és causada o afavorida, per la pràctica inapropiada d'algunes activitats agrícoles, ramaderes i forestals que es fan, ignorant els resultats dels estudis ambientals, moderns, de conservació dels sistemes agrosilvopastorals o que són realitzades de formes agressiva, per explotadors massa cobdiciosos i, en conseqüència, tant les unes com les altres, resulten poc respectuoses amb la conservació de l'entorn natural i de l'entorn social.

La degradació i pèrdua de sòls, fèrtils i per tant productius, ja siguin cultivats o naturals, acostuma a ser el resultat de la confluència de fenòmens naturals, desfavorables, i de males pràctiques productives que resulten agressives, posades en pràctica en les zones rurals i naturals. Les males pràctiques productives que són causa de degradació i destrucció del sòl, es poden agrupar-s'hi en tres grans categories:
- la desforestació en terrenys força pendents,
- l'ús desequilibrat del sòl que causa la seva ràpida degradació

- i el mal ús de la mecanització de les feines agrícoles.

Caldria tenir molt present que la majoria dels aliments que consumeixen la major part de  les persones són de procedència terrestre ja siguin vegetals o animals, la producció de tots ells depen de la fertilitat de la terra.  


A mesura que va augmentant la degradació de les terres productives, cultivades i/o incultes, també es va degradant la qualitat de vida de les persones que les habiten, ja que va disminuint la productivitat que, anteriorment, generava diverses menes de recursos naturals, agraris, ramaders o artesans dels que es venien nodrint i beneficiant econòmicament.