Dia Mundial del Turisme

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Turisme i Medi Ambient

Des de fa quasi mig segle, més o menys, a tot el món, el turisme s'ha convertit en una activitat social, cultural i econòmica de molta importància, especialment en aquelles regions que no disposen d'altres recursos naturals, de prou importància social, als que explotar i dels que poder obtenir suficients ingressos econòmics.
Però, malauradament, l'aprofitament turístic del territori, especialment quan es fa de forma no planificada, regulada, organitzada i controlada, es converteix i de fet així ha passat a tot arreu on el desenvolupament turístic ha estat molt ràpid, molt intensiu o molt extensiu, on ha tingut impactes negatius, proporcionals, tant sobre el medi com sobre la societat, afectats. 

Sempre que s'hi inicia una nova activitat, de forma poc responsable o poc reflexiva, comportarà la degradació del paisatge cultural i natural, la transformació dels costums i relacions socials, l'alteració de la cultura local. 

Imatge: 

Hi han d'altres aspectes ambientalment negatius que la pràctica del turisme pot comportar sobre el medi natural i social sobre el que incideix:

- sobreproducció  concentrada de residus urbans en les temporades de màxima afluència de visitants 
- acumulació per manca de capacitat tècnica i econòmica de tractament-eliminació respectuosa
- degradació paisatgística, per construccions no integrades  que es converteixen en punts de referència negatius
- contaminació paisatgística per abocaments de deixalles urbanes, runam, etc.
- disminució o esgotament del recursos minerals, forestals, energètics, alimentaris, espacials, disponibles localment
- l'augment de la demanda, en condicions d'oferta limitada o en reducció, provoca l'augment dels preus, tant dels serveis com dels bens de consum que perjudica als habitants autòctons

- reducció, dràstica, del patrimoni cultural, natural i paisatgístic, amb pèrdua d'alguns elements molt significatius
etc. etc.

Però també hi ha d'altres efectes perversoa, globals, derivats del turisme mundial mal plantejat ambientalment i socialment, com poden ser:

- els impactes ambientals, globals, associats a l'eficiència energètica dels mitjans de transport utilitzats, majoritàriament, en grans i mitjans desplaçaments: l'avió.

- els impactes ambientals, globals, associats a l'eficiència energètica dels mitjans de climatització, segons climatologia regional i/o estacionalitat del turisme.

- els impactes ambientals, globals, associats a l'eficiència energètica del mitjans de recreació, d'enllumenat, en els espais dedicats al turisme.

Tot això relacionat amb la conservació dels recursos energètics, la contaminació i degradació de l'entorn natural i l'Escalfament Global

Podeu practicar, si voleu, turisme de natura de forma energèticament eficient, sense haver de sortir de la ciutat. 
Una bona opció és anar-hi al parc de La Mitjana, a peu, amb bici o amb autobús, a visitar algunes zones que no conegueu gens o que coneixeu poc.
Circulant durant el desplaçament i la visita de forma respectuosa i responsable, amb l'entorn social i natural
Imatge: "Se turista en tu ciudad"
 

27 de setembre: Dia Mundial del Turisme

Des de 1980, l'Organització Mundial del Turisme (OMT), celebra el Dia Mundial del Turisme el 27 de setembre. Aquesta data va ser triada coincidint amb el dia quan el 1970, es van adoptar els Estatuts de l'Organització Mundial del Turisme. L'aprovació d'aquests estatuts es considera una fita, en relació als principis legals, ètics que inspiren la regulació de les activitats socials implicades en el turisme mundial.  

La principal finalitat del Dia Mundial del Turisme és fomentar el coneixement, entre la comunitat internacional, de la importància del turisme i de l'aprofitament dels seus valors socials, culturals, polítics i econòmics.

 

Imatge:  Turismo sostenible: reducir la huella ecológica

La data del Dia Mundial del Turisme resulta especialment adequada perquè correspon al final de l'alta temporada turística de l'hemisferi nord i al començament de la temporada al hemisferis sud. En una època en la que el turisme és tema d'actualitat per a centenars de milers de persones de tot el món, pertanyents a tots els sectors de la societat, com són els països i regions receptores de turisme, el propis turistes i, molt en particular, el sector operacional que participa en la oferta de serveis turístics.

El Dia Mundial del Turisme (DMT) de 2012 es celebra sota el lema de «Turisme i sostenibilitat energètica: propulsors del desenvolupament sostenible».  

Les celebracions oficials, d'enguany, tindran lloc a Maspalomas, Espanya (27 de setembre).

El lema d'aquest any té com a objecte destacar el paper del turisme en aconseguir un futur energètic més esperançador, un futur en el qual la totalitat de la població mundial tingui accés a serveis 

La gent de les diverses regions del món saluden als turistes que visiten el seu país Imatge: Hoy es el Día Mundial del Turismo, ¿y tú cómo lo celebras? El turisme és un dels sectors econòmics de major volum del món, ha donat ja passos importants en aquest sentit, millorant l'eficiència energètica i incrementant l'ús de les tecnologies relacionades amb l'energia renovable en les seves operacions. Aquests passos estan creant ocupació, ajudant a moltes persones a sortir de la pobresa i contribuint a protegir el planeta. Participeu en les activitats del Dia Mundial del Turisme de 2012 que s'organitzin en la seva localitat!   Imatge: World Tourism Day Organitzeu activitats lúdic-educatives, apropiades al objectius d'aquesta data, participeu en les activitats organitzades, envieu fotos al concurs fotogràfic, assistiu-hi a la ciberescola de l'energia, expliqueu-nos com has celebrar el DMT i continueu verificant si hi ha nova informació sobre les activitats i les celebracions al web de la OMT. Turismo y sostenibilidad energética: propulsores del desarrollo sostenible

Dia Internacional sense automòbils

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Addicció al vehicle privat, motoritzat, en els desplaçaments urbans.

Per encarreg dels fabricants d'automòbils, de les empreses petrolieres i dels ministeris d'indústria i d'Obres Públiques, durant decennis, la publicitat, enganyosament i la psicologia social aplicada al màrqueting, enginyosament, han farcit l'auto, privat, de símbols socials potents, missatges subliminars, l'han associat a anhels personals i l'han guarnit de somnis individuals incomplerts que poques persones es poden resistir al seu irracional atractiu. 


Imatge: http://vicent-forment.blogspot.com.es/2008/09/un-dia-sense-cotxes-per-en-diumenge.html

L'auto particular, és tan còmode, pot ser tan ràpid i proporciona tal sensació d'autonomia que una vegada que l'has tastat ja no els pots deixar de desitjar! 

Visió humorística dels molts perills potencials del cotxe particular

Però és una llàstima que tingui uns efectes, secundaris, tan poc beneficiosos per la salut física i psíquica dels seus usuaris, per a la netedat de l'aire urbà i per la salut dels vianants que l'han de respirar i escoltar, sense comptar els accidents greus, massa freqüents dins de l'espai urbà, i el temps perdut, miserablement, quan hi ha col·lapses per qualsevol causa.

Les alternatives, al automòvil privat, no resulten prou atractives, per la gent corrent, de qualsevol edat , doncs el consum repetit de misatges publicitaris, duran dècades, els ha acabat convertint en valors socials de la societat més convencional. Acostuma a ser la gent, menys convencional o amb menys capacitat econòmica la que es decanta pels mitjans de transport, col·lectius o pels individuals no contaminants, aquests últims, de vegades, en condicions de veritable risc personal, al compartir la calçada, amb veritables energúmens motoritzats. Imatge: http://www.publico.es/ciencias/360617/un-riesgo-importante-para-la-salud
 

També és veritat que, de vegades, alguns energúmens descerebrats pedalen, a gran velocitat, per les voreres i altres espais peatonals, amb un gran menyspreu per la seguretat dels vianants, el risc d'impacte és especialment greu, quan es produeix l'atropellament de nens petits o de persones ancianes, ignorant les ordenances municipals pel promoure la convivència i el civisme.

Recordeu que a La Mitjana, segons la distància que calgui recórrer, s'hi pot arribar, de forma saludable, anant a peu, amb bici o, de forma sostenible, amb autobús (línia 3) i no cal anar-hi amb el cotxe particular, participant en la contaminació atmosfèrica i afavorint els embussos. MOLTES GRÀCIES!!!!

22 de setembre: Dia Mundial sense automòbils

La celebració de dies sense automòbils, en els últims anys, ha cobrat importància ciutadana i s'ha estès per diferents ciutats del món sencer. No obstant això, el 1974 diversos governs europeus ja van tenir la idea de celebrar un dia sense cotxes per fer front a la crisi energètica que patien en aquella època, degut al fort augment del preu del petroli. L'experiència no va tornar a repetir fins a mitjans dels anys vuitanta, per iniciativa de les organitzacions ecologistes.

El principal objectiu d'aquest dia és potenciar el transport públic com a mitjà alternatiu i conscienciar els ciutadans dels efectes que els automòbils tenen sobre el medi ambient.

Un conductor atrapat en un embús, s'imagina com d'collidora podria ser la ciutat sense cotxes

Imatge: http://www.alaquas.org/documento.asp?id_do=12281&idioma=1

L'última onada d'iniciatives, en favor de la disminució de la pressió del cotxes sobre l'espai urbà, sorgeix a la recta final dels anys noranta i es dirigeix ​​especialment a les jornades més crucials per al trànsit: els dies feiners. 
Els promotors principals, d'aquesta iniciativa són les institucions europees i els governs de diversos països que volen prevenir els colapses, reduir els accidents i estalviar el temps perdut en embussos, urbans, encara que també existeixen aïllades però valuoses aportacions de certs moviments socials, promotors d'alternatives per transformar les ciutats ultramotoritzades en ciutats més convivencials amb els seus habitants i visitants, més favorables a la possibilitat de realitzar activitats lúdiques, culturals i de relacions humanes, als carrers i places dels centres urbans.

Es reflecteix així el canvi en el discurs dominant sobre la mobilitat urbana, un canvi que s'havia produït des de l'inici de la dècada a través de diversos documents oficials, els quals alertaven sobre els problemes ambientals de l'automòbil i sobre la necessitat de canviar les polítiques de trànsit a les ciutats.

Imatge: http://www.ajfelanitx.net/noticies/noticia.ct.html?tIte=dimecres-dia-11-es-la-tercera-jornada-a-escola-sense-cotxes&cIte=30955

Aviam si comencem a mentalitzar-nos que és millor, per tothom, reduir l'ús dels cotxes particulars a l'interior de les ciutats i que és més sa per tothom, fer-hi desplaçament a peu, en bicicleta o en mitjans de transports col·lectius que no pas amb el cotxe privat (d'enteniment ;-) 

Vídeos:

Verde que te quiero verde (1ª part) (3:44)





Verde que te quiero verde (2ª part)  (5:20) 




Una bici que cambió el mundo (3:28)




Movilidad sostenible  (2:11)

Dia Internaconial per la conservació de la capa d'ozó

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida




Sobre la importància vital de la Capa d'Ozó i de la necessitat de protegir-la i conservar-la

Molta gent mal formada o informada, ambientalment, sovint te una comprensió dels problemes ambientals, força confusa o irrealista. Aquest és el cas del Problema de la Destrucció de la Capa d'Ozó, estratosfèrica, doncs confonen les causes i els efectes, globals, dels gasos d'efecte hivernacle, d'emissió humana, responsables de l'Escalfament Global, el mal-anomenat Canvi Climàtic, amb les causes i els efectes de la Destrucció de la Capa d'Ozó, estratosfèrica.

Aquest dibuix esquemàtic, comunica de forma molt senzilla que molts aparells d'utilització quotidiana. contenen gasos destructors de la Capa d'ozó
Imatge: http://www.inforural.com.mx/spip.php?article3317

"Confondre un ou amb una castanya", des de temps immemorials, és considerat com un error imperdonable, però en els temps que corren, possiblement, seria considerat con o una badada perdonable donat que és deguda al síndrome TDAH.  Però confondre la Capa d'Ozó amb la Capa de Gasos d'Efecte Hivernacle, en el moment actual, hauria de ser considerat com un error imperdonable derivat de diverses causes, com podrien ser l'analfabetisme funcional en temes mediambientals; la gestió barroera e irresponsable del coneixement en els plans d'estudis; la intoxicació de l'opinió pública programada i mediada per determinats mitjans informatius; l'evasió mental de curts de gambals, més atents al que passa al món de l'entreteniment que al que passa en el món real o la credulitat confiada dels providencialistes de tota espècie

Aquest dibuix esquemàtic, comunica de forma molt senzilla que les parts del planeta que no estan protegides per la Capa d'ozó es freixexen per efecte de la RUV emesa pel sol

 Imatge: http://www.edu.coruna.es/?action

Donada la importància, global i vital, de la Capa d'Ozó, per absorbir i neutralitzar una gran part de la radiació ultraviolada amb la que el sol bombardeja, contínuament, el nostre planeta i els seus efectes negatius, sobre la salut vegetal, animal i humana. És evident que la conservació o disminució dels nivells, actuals, de radiació ultraviolada, hauria de ser una de les prioritats ambientals a tenir en compte pels governs dels països industrialitzats que són qui les fabrica, distribueix i consumeix. 
Si l'any 1987, alguns països sensibilitzats sobre els efectes de una major taxa de radiació ultraviolada sobre certes regions terrestres, l'any van proposar l'aprovació dunes normes internacionals de regulació i reducció de les emissions atmosfèriques de gasos destructors de la Capa d'Ozó i l'any 1997 es va aconseguir que 191 països signessin el Protocol de Montreal (Canadà), encara avui dia, 20 anys més tard, n'hi ha països que es neguen a responsabilitzar-s'hi de les seves emissions i implicar-se en la prevenció de les mateixes.

Reunió de la vintena Cimera per la Protecció de la Capa d'Ozó, en el 2007

Imatge: http://www.elmundo.es/elmundo/2007/09/22/ciencia/1190483252.html

La conservació de la integritat de la Capa d'Ozó (gruix i densitat d'O3) o, si més no, la conservació de seva mínima funcionalitat biològica, hauria de ser un objectiu important, a escala mundial, ja que com els científics han demostrat, experimentalment, i divulgat, als mitjans de comunicació, la degradació de Capa d'Ozó, és molt perillosa per a la conservació de la salut productiva dels sistemes ecològics i dels éssers humans.

Sarcàstica i enginyosa al·legoria, gràfica, referent a les dificultats per a convèncer a determinats països rics, altament industrialitzats i grans emissors de gasos destructors de la capa d'Ozó de que havien de disminuir les seves emissions

Imatge: http://libertinajed.wordpress.com/2007/09/16/el-protocolo-de-montreal-20-anos-por-el-buen-camino/ 

Permetre la seva degradació greu, seria com posar una "bomba de rellotgeria" ambiental amb efectes catastròfics globals i no impedir la seva total destrucció, resultaria letal per a la major part de formes vivents, complexes o "superiors", entre elles l'a espècie humana, que ara habiten la Terra. Arribar a tal situació, des del punt de vista de la Ètica és intolerable, des del punt de vista de la Naturalesa, resultaria ser un genocidi, inaceptable i des del punt de vista humà, seria un estúpid suïcidi en massa.

Imatge elaborada a partir de les dades preses pel satèl·lit de la ESA, Eumesat que mostra la densitat de la capa d'Ozó durant el 28 de febrer del 2011. 

Segons un informe que va ser publicat en línia per l'OMM a Ginebra el gener passat, estimacions recents  suggereixen que, a mitjans del segle 21, el gruix de la capa d'ozó serà la mateixa que en la dècada de 1980, si es segeixen reduint les emissions de gasos destructors de l'ozó. 

Imatge: http://thewatchers.adorraeli.com/2011/03/01/new-insights-on-changes-in-the-ozone-layer/

16 de setembre: Dia Mundial per la conservació de la capa d'ozó


El 16 de setembre se celebra el Dia Mundial per a la conservació de la Capa d'ozó, instituït el 1995 per Nacions Unides amb l'objectiu de sensibilitzar l'opinió pública sobre aquest problema.

Des de 1985 , any en què es va adoptar el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d'ozó, que va ser seguit de diversos acords internacionals, s'ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats), principals responsables de la destrucció de la capa d'ozó.
La reacció de la comunitat internacional va ser ràpida i la majoria dels països del món es van comprometre a acabar amb la producció de CFC i altres gasos agressius amb l'ozó. Els països industrialitzats, primer, i la resta de països després han aconseguit reduir en un 80% la producció de CFCs entre 1988 i 1996, amb l'esperança que desapareguessin, completament, cap el 2010.  

Logo dissenyat per la celebració del 25è Aniversari del Protocol de Montreal

Imatge: http://centromariomolina.org/25-aniversario-del-protocolo-de-montreal/

 Els efectes beneficiosos, a escala global, de prescindir dels CFCs, completament, no serien immediats, però sí que és té una idea aproximada del que s'evitaria, d'aquí fins a l'any 2060, al deixar d'emetre, a l'atmosfera, noves quantitats de CFCs: 
- prevenció de 19 milions de casos de càncer de pell,  
- prevenció de 150 milions de casos de cataractes 
- estalvi d'11,5 bilions d'euros, en pèrdues en la pesca i l'agricultura. 

I, a més llarg termini, les emissions descontrolades de CFCs a l'atmosfera, podrien fer possible la desaparició de moltes espècies vivents del planeta i la degradació, greu, de l'economia mundial, de la salut humana i de les condicions de vida de la humanitat, de les que gaudim en la'ctualitat.


Material d'interès per educadors de Educ. Secundaria:

Con motivo del Día Internacional de la Preservación de la Capa de Ozono, el 16 de septiembre del 2008, la UNEP o PNUMA lanzó un kit pedagógico, destinado a las escuelas Educación Secundaria que trata sobre la problemática de la conservación /destrucción de la Capa de Ozono, Este kit denominado“Ozone Action Education Pack”, fue elaborado, conjutamente por la OMS, el PNUMA, la FAO y la UNICEF. Va dirigido a los alumnos y docentes de Educación Secundaria y explica los daños a la capa de ozono y anima a los niños a encontrar soluciones.

1. KIT DE TRABAJO PARA LOS ALUMNOS  
2. KIT DE TRABAJO PARA LOS PROFESORES

 
Material d'interès per educadors d'Educ. Primària:

Col·lecció d' Historietes gràfiques protagonitzades per Ozzy Ozone, defensor de la capa d'ozó i per tant del nostre planeta:

 

Ozzy vuela alto   (Còmic PDF)

Ozzy va a los polos   (Còmic PDF)

Ozzy va de isla en isla (Còmic PDF)

Ozzy Goes Farming   Ozzy Ozone, Defender of our Planet (Còmic PDF sols en versió anglesa)

El Juego de Ozzy Ozone

Pack Educativo Acción Ozono para escuelas de Educación Primaria

Guía para los profesores

Guía gráfica para los alumnos

Retos de PREGUNTAS Y RESPUESTAS

Vídeos 

La Capa de Ozono de Brain pop, en español


El riesgo de destrucción de la capa de Ozono, 

Ozzy Ozone y Alberta, el Albatros, van de viaje para descubrir y encontrar exáctamente qué y quién están dañando la capa de ozono, y explican cómo los niños pueden jugar un papel importante para mejorar las cosas. 


1- Versió íntegra del vídeo (9':45)




1ª part, (5':23), de la versió partida en dues parts 




 2ª part, (4':30), de la versió partida en dues parts 

estudi i identificació de peixos

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Els peixos, éssers familiars però molt desconeguts

Excepte els aquaròfil·ls, piscicultors, ictiòlegs i pescadors, la major part de la societat i les persones, tenen un coneixement molt superficial dels peixos, coneixement obtingut d'observacions anecdòtiques, realitzades a les peixateries i a la taula del menjador o del restaurant.
Els cursos naturalistes són una bona oportunitat per obtenir informació teòrica i pràctica, bàsica, fonamentada científicament, programada, planificada i dirigida per especialistes sobre la matèria. En aquesta ocasió, el tema son els peixos d'aigua dolça i les tècniques per al seu estudi i identificació.

Si teniu un gran interès en aquest éssers vivents i mai heu tingut l'oportunitat de fer-hi una iniciació dirigida cap el seu coneixement profund i planificat aquesta activitat és una bona ocasió per a iniciar-se

Si, des d'aquí recomanem aquesta activitat és, organitzada per La Paeria, bàsicament, ho fem perquè en la segona jornada d'aquest curset, els participants podran estudiar les diverses espècies els peixos que hom pot trobar a les aigües de La Mitjana, òbviament, aquells que puguin ser atrapats amb l'utilització de diverses tècniques de captura.

Bona pesca i millor aprenentatge!

Atractiva i imponent vista panoràmica del riu Segre, al seu pas per La Mitjana, amb els bosc natural de ribera, ocupant i subjectant els sediments fluvials d'ambdues ribes  Imatge: http://www.fotonostra.com/albums/catalunya/parcmitjana.htm


Tècniques d'estudi i identificació de peixos.

Curs teoricopràctic per aprendre a estudiar i identificar els peixos dels rius catalans. 
Durant el curs es realitzarà treball de camp tan en cursos alts com mig de rius, així com pesca elèctrica i s'ensenyaran les directrius bàsiques per poder-los identificar.

A càrrec de Rafel Rocaespana, biòleg expert en peixos

Dates: 15 i 16 de setembre de 2012
Dissabte 15, de 9 a 18h
Diumenge 16, de 9 a 14h
Places limitades. Inscripció online
Preu: 30 €


Programa del curs:

Dissabte,  15 de setembre


9 h  Lloc de trobada: Centre d’interpretació del Parc de la Mitjana
S’iniciarà el curs amb una sessió teòrica amb les següents temàtiques:

Nocions bàsiques per a la identificació d’espècies.
Les tècniques de captura: pesca elèctrica, xarxes, nanses, ganglis,..
Regions de peixos a Catalunya: Salmònids i Ciprínids

10.30 h Pràctica de camp a Ribera Salada (Solsonès)
Durant la pràctica s’aprendrà a caracteritzar un tram de riu
S’instal·laran xarxes de captura i es realitzarà una pesca elèctrica 
S’identificaran les espècies de peixos presents en aquest tram de riu, s'aprendrà a calcular la densitat de peixos, el volum d’aigua, etc. 
Durant la part pràctica també aprendrem com els tècnics omplen  les fitxes de camp.

18h Finalització de la sessió pràctica


Diumenge,  16 de setembre

9 h  Lloc de trobada: Centre d’interpretació del Parc de la Mitjana
Durant el diumenge es farà una sessió pràctica al riu Segre, a la zona de la reclosa de la  Mitjana. 
En aquest tram de riu s’aprendran a identificar espècies no vistes durant la visita a la Ribera Salada, especialment al·lòctones.
Durant aquesta sessió pràctica també es farà pesca elèctrica.
14 h Finalització del curs

http://sostenibilitat.paeria.cat/fitxers/formacio-educacio-i-sensibilitzacio-ambiental/ecoactivitats-2012/triptic-curs-peixos.pdf

Previsions d'efemèrides faunistiques i floristiques pel mes de setembre (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de setembre que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana. (2ª part)


Aquest mes comença la tardor i a La mitjana es produeix una gran mudança, en la flora i la fauna
(Continuació)


PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS:

Els vertebrats de "sang freda" que viuen a La Mitjana, peixos, granotes, gripaus, tortugues, sargantanes, llangardaixos i serps, aprofiten les últimes setmanes de bonança climàtica i alimentària, procurant alimentar-se tant com poden.

 Granota verda a l'aguait, sobre un llit flotant de plantes aquàtiques mig descompostes, esperant capturar alguna presa
Imatge: http://www.birdingazores.com/?page=animals_idx

Segons el seu règim alimentari, carnívor, vegetarià, omnivor o carronyer, s'esforçaran per capturar, recolectar i engolir el màxim de menjar que puguin, per tal d'acumular el més ràpidament possible, prou reserves corporals de greix, amb les que poder suportar els durs mesos de dejú de l'hivern. 
Afortunadament, per a ells, els vertebrats de "sang freda" disposen d'unes adaptacions evolutives, naturals, que els permeten poder resistir diversos mesos, sense menjar, ni beure, quan la temperatura ambient baixa de una determinada temperatura, ja que la seva fisiologia basal, s'enlenteix tan extremament, en l'època d'hibernada (peixos) o d'hibernació (amfibis i rèptils) que no necessiten menjar, ni beure, doncs aniran extraient les minses quantitats d'energia i aigua que necessiten per sobreviure, els mesos d'hivern, de les pròpies reserves de greix.

Video mostrant un estol de barbs alimentant-se, hiperactivament, del "manà plogut del cel", molles de pa, llençades a l'aigua per humans

INVERTEBRATS:

- Les femelles de pregadéus (Mantis religiosa) fecundades el mes d'agost i que moriran avançada la tardor, poc abans de l'arribada de l'hivern, faran la posta. Mentre ponen els ous, elaboren una espuma que secreten, amb la que els van incloent, en cambres individuals i que es solidificarà, al cap d'unes poques hores, convertint-se en una mena de "oueres" naturals, anomenades "ooteques". 

Larves de pregadéus abandonant la ooteca, amb la forma típica de l'espècie
Imatge: http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=200938

Els ous, protegits dins l'ooteca materna, suportaran be l'hivernada, a recer de les gèlides temperatures de l'hivern i de l'humitat. Els ous maduren a finals de l'hivern i les larves eclosionen, perforant l'ooteca quan la primavera, ja ha avançat un poc, cap a l'abril.

- Les femelles de diverses espècies d'ortòpters, com són saltamartins, someretes, llagostes i grills campestres que, com molts altres insectes, moriran poc abans de l'arribada de l'hivern, cerquen terreny apropiats per a fer-hi la posta.

Dibuix representant un saltamartí femella, efectuant la posta, subterrània, de la massa d'ous.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oviscapte

Arribades les femelles al terreny idoni, que ha de ser ben assolellat, una mica elevat, sec i no massa dur, penetren la superfície del sòl amb un òrgan allargat i punxegut anomenat "oviscapte" o ovipositor, amb el que excaven un pouet, dins el terra, al fons del qual hi dipositaran desenes d'ous que, un cop tapats amb terra quedaran a recer, protegits dels seus depredadors, paràsits i dels efectes de l'intempèrie, a l'espera de que arribi la primavera.

- Les femelles de diverses espècies d'aranyes teixidores de grans teranyines aèries, un sofisticats paranys per atrapar insectes voladors, cerquen llocs als arbustos, ben arrecerats, protegits del vent i de la pluja, on ponen els ous, elaborant al voltant de la posta, una mena de capoll anomenat "ooteca aràcnida". 

Aranya, corredora transportant de un lloc a un altre, la seva ooteca, subjectada sota el "pit", a la recerca de un bon lloc, on dipositar-la.
Imatge: http://johnfowler.photoshelter.com/image/I00006G7rFBNlefo

L'ooteca de les aranyes, està constituïda amb diferents varietats de seda, disposada de manera específica per a que la posta quedi protegida dels efectes de la intempèrie. Internament consisteix en una o més capes, esponjoses, de fil de seda, d'efecte aïllant contra el fred i, externament, d'una coberta de seda densa i compacta, completament, impermeable que protegeix els ous de la humitat de la pluja i la rosada. 
Les espècies d'aranyes corredores i d'aranyes saltadores fabriquen ooteques més senzilles, doncs les acostumen a situar en llocs més protegits de la intempèrie, com són el dessota de pedres o de l'escorça d'arbres o l'interior de cavitat del terra, de roques o dels arbres.

- Les erugues d'algunes espècies de papallones (lepidòpters), ja fan els capolls, filant i cargolant la seua seda, al voltant del seu cos. Dins dels capolls, en molt poques hores, es desprenen de la pell d'eruga i es converteixen en crisàlides que romandran letàrgiques durant l'estació freda. Letàrgiques, dins del capoll, suportant les fredorades i humitats de l'hivern, fins que arribi la bonança de la primavera quan es transformaran en papallones, si els seus depredadors i paràsits no les han detectat abans. 

Les erugues d'algunes espècies de papallones no filen cap capoll protector, sinó una mena d'arnés de seguretat que, en caure la pell de l'eruga, subjecta la crisàlide, per la part posterior de la seva "cintura", al suport que han elegit per hibernar.

Esquerra, aspecte de la crisàlide de l'eruga de la papallona rei (Papilio machaon) quan estarà hibernant, enganxada sobre un mur, en un lloc protegit de la pluja i el fred
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Papallona_rei


Dreta, part anterior de l'eruga del fonoll (Papilio machaon) en actitud defensiva, fent aparèixer unes banyes, retràctils, d'un viu color pastanaga i amb una intensa olor a fonoll que, de vegades espantel el depredador
Imatge: http://www.getridofthings.com/pests/bugs/get-rid-of-caterpillars.htm

També hi han erugues, d'altres espècies de papallones, que en el moment de crisalidar no filen capoll, ni arnés de seguretat, sinó que baixen al terra, des de les plantes sobre les que s'han estat alimentant, cerquen un lloc sec, tou i assolellat i s'enterren, superficialment. La capeta del sòl que les recobreix, no solament les protegirà del fred i de l'humitat, sinó també dels seus depredadors i paràsits.



FLORA:

- Segueixen madurant els fruits de molts arbustos de les zones de bardissa que rodegen el bosc de ribera: esbarzers (Rubus sp.), sanguinyols (Cornus sanguinea), roldors o emborratxa-cabres (Coriaria myrtifolia), rosers silvestres (Rosa canina), saücs (Sambucus nigra), arços o espins blancs (Crataegus monogyna) i d'arbres com lledoners (Celtis australis), oms comuns (Ulmus minor) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Antiga làmina botànica dedicada a la representació de les parts més importants per al seu reconeixement
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sa%C3%BCc
 
- També maduren els fruits de les plantes compostes, com són els de diverses menes de cards i els grans de les espigues de diverses menes de cereals silvestres que en els propers mesos de tardor i d'hivern, constituiran un nutritiu aliment per moixons, micromamífers i mamífers.


- Arbres i arbustos caducifolis i moltes menes d'herbes, comencen a manifestar els primers simptomes de que les nits són més fredes i que s'acosta o comença la tardor. Les fulles comencen a canviar el seu color típic, d'un verd viu, tornant-se de tonalitat més clares i matisos groguencs, les fulles d'algunes plantes, adquireixen matisos rogencs o violacis. 

El primers canvis de coloració, són la manifestació externa, ben visible, de l'inici de certs  canvis fisiològics, interns, molt importants en la preparació, dels vegetals, per aclimatar-se a les dures condicions dels freds i glaçades, dels mesos del proper hivern. 


Pont, sobre el riu Segre, que comunica les dues parts del parc de La Mitjana, al fons el bosc de ribera amb la típica coloració tardoral
Imatge: http://www.flickr.com/photos/cocktaildesara/5163459937/