Día Mundial de l'Acció Climàtica

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

El Clima i la vida quotidiana

Sovint es diu que hi ha llocs amb un bon clima i d'altres amb un de dolent, però si s'analitzen aquestes dues afirmacions, demanant-hi algunes explicacions als nostres interlocutors, de seguida ens adonarem que, en molts casos, es tracta de preferències personals, doncs hi ha persones a qui els agraden les temperatures altes o viceversa, el mateix passa amb la humitat de l'aire, amb la intensitat del vent o de la calma, amb la intensitat de la claror de la llum solar, etc. El mateix passa amb les estacions, hi ha preferències personals per a tots el gustos.... 

Plenitud humana amb un medi ambient, físic que sigui favorable al desenvolupament físic, mental i espiritual del ondividus
Imatge: http://www.ecured.cu/index.php/Clima_y_salud

La Bioclimàtica, és un terme que està relacionat amb dues disciplines, ben diferents, la Medicina (Climatologia mèdica) i l'Arquitectura, (Arquitectura bioclimàtica) i per tant, representa conceptes molt diferents. 
En el cas de la Climatologia mèdica, es tracta de veure com els factors atmosfèrics, característics d'un determinat tipus de clima, poden arribar influir, decisivament, de forma positiva o negativa en la salut humana, en general, o sobre certes patologies, es a dir, com un determinat tipus de climatologia pot beneficiar o perjudicar a les persones que pateixen determinades malalties. 
En el cas de l'Arquitectura bioclimàtica, es tracta de dissenyar edificis i habitatges ben adaptats a la climatologia específica del lloc geogràfic on s'han de construir, per a que la seva capacitat d'acolliment proporcioni el màxim de confort i salubritat als seus ocupants i per a que el seu funcionament sigui el màxim d'eficient i d'econòmic, possible.


Variacions climàtiques geogràfiques
 
Tothom deu ser conscient que el nostre planeta està dividit en zones o regions climàtiques, distribuïdes en funció de la latitud i de l'altitud, amb algunes excepcions, de manera que en funció de les condicions atmosfèriques locals, favorables o perjudicials per a la Vida, cada lloc del planeta gaudeix o pateix un determinat tipus de clima. 
Les especials condicions climàtiques de cadascuna de les regions geogràfiques, determina quines són les especies vivents que hi poden viure en unes condicions òptimes, satisfactòries, precàries o que no hi poden viure. 
Catalunya, pertany a la regió climàtica temperada, varietat mediterrània, dintre de la qual hi ha diverses variants: litoral, continental, de muntanya i d'alta muntanya, si heu fet turisme us haureu adonat de les principals característiques climàtiques però també de les seves influències sobre la meteorologia, el paisatge, els conreus, la ramaderia, l'arquitectura, l'indumentària, els costums socials... és a dir que també influeix de forma decisiva sobre la cultura i la qualitat de vida, humanes.

Distribució mundial dels diversos tipus de climes 
Imatge: http://www.madrimasd.org/blogs/universo/2007/12/07/80472

 La majoria de les regions climàtiques són ben aptes per a que la societat humana hagi pogut instal·lar-se i progressar econòmicament i culturalment, amb més o menys facilitat.  Tant sols hi ha tres regions, extremadament adverses a la vida humana i que són refractaries a la instal·lació de les comunitats humanes que no estiguin, altament, adaptades a les condicions que imposen, es tracta de les regions extremadament fredes, com són les polars i àrtiques i les regions extremadament àrides com són les regions desèrtiques, cal disposar d'una cultura molt especialitzada per extreure recursos vitals, en unes condicions tan poc favorables. 


Variacions climàtiques històriques

La Terra, el nostre planeta, és l'únic del sistema solar que presenta un clima global apte per a l'aparició de la Vida, la diversificació, el desenvolupament i el manteniment d'infinitat d'organismes vivents, entre tots ells, també el de la nostra espècie. Gràcies a la Paleoclimatologia, avui dia sabem que el clima terrestre global, no ha estat sempre temperat, tal com és en l'actualitat, des de l'última glaciació i durant els últims 12.000 o 13.000 anys, fins ara mateix, sinó que hi ha hagut mil·lennis de predomini del clima àrtic o de mil·lennis de predomini del clima tropical o equatorial, durant els quals el predomini o la desaparició de les diverses formes de la flora i la fauna, era conseqüència de la seva capacitat d'adaptació a les condicions climàtiques imperants.
Gràcies a la Paleobiologia, també sabem que la fauna i la flora, en aquelles èpoques molt més càlides o molt més fredes que en l'actualitat, era força diferent de la que hi ha a l'actualitat en les diverses regions geogràfiques del planeta, de manera que a més a més de l'existència d'unes espècies ben diferents a les actuals, les espècies equivalents tenien també una distribució geogràfica molt diferent, en funció de les condicions climàtiques.

Esquema en que es representa de forma molt senzilla la gran influència que el clima té sobre l'ecologia i sobre el planeta
Imatge: http://es.123rf.com/photo_9037672_crucigrama-de-clima-de-ecologia-3d-sobre-fondo-blanco.html

Els grans canvis climàtics globals causen grans commocions ambientals que condueixen a l'extinció ràpida de les espècies gens adaptades i de les menys adaptables, també provoquen migracions en massa dels animals i el desplaçament dels vegetals que es poden desplaçar cap a les zones de clima favorable. La pressió climàtica i ambiental, també produeix la selecció natural, favorable, de les poblacions modelables i desfavorable de les espècies no modelables biològicament...ni tecnològicament

Forma sarcàstica de representar una situació i evolució climàtica que resulta dramàtica per al món animal, concretament, per la fauna àrtica, representada per l'os polar, un animal emblemàtic
Imatge: http://calentamientodam.blogspot.com.es/2012/05/consecuencias.html


Variacions climàtiques culturals

Una gran part dels climatòlegs, científics ambientals i totes les organitzacions ambientalistes, alerten de les negatives conseqüències climàtiques que pot tenir la crema massiva de grans quantitats de combustibles fòssils, situació que pot provocar canvis, més o menys grans, sobre l'actual clima temperat terrestre, desplaçant-lo cap un altre de característiques més o menys càlides que l'actual, per efecte de la potenciació de l'Efecte Hivernacle que pot afavorir l'augment de la concentració de CO2 en l'Atmosfera terrestre. 

L'IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), en els seus informes quinquenal, anuncia un increment global de 2ºC a 4ºC, cap a finals del segle XXI, si no canvia l'actual ritme de contaminació atmosfèrica, amb Gasos d'Efecte Hivernacle. Aquestes modestes xifres que, a primera vista, poden semblar molt poca cosa com per preocupar-se d'elles, podem provocar canvis ambientals molt importants i de conseqüències transcendentals per a la meteorologia, la flora i la fauna...i en conseqüència per a l'economia, la salut i la seguretat humanes...
 
Imatge esquemàtica en la que es representen contraposats els efectes positius de l'Efecte Hivernacle Natural (esquerre) i els efectes negatius de l'Efecte Hivernacle Cultural o Antròpic (dreta)
 Imatge: http://www.taringa.net/posts/noticias/5352083/El-Calentamiento-Global-_un-problema-que-nos-afecta-a-todos_.html

Cal tenir present que els canvis climàtics globals, persisteixen durant milers d'anys i que ni la ciència, ni la tècnica podran fer res per anular-los, en tot cas podran mitigar lleugerament els efectes sobre les classes benestants d'aquells països que per ser "rics" puguin invertir xifres astronòmiques en tecnologia de resistència climàtica i en biotecnologia d'adaptació dels recursos biològics a les noves condicions càlides. Les futures generacions dels països pobres i les classes desfavorides, del Primer Món, patiran amb rigorositat extrema la duresa de les noves condicions ambientals del segle XXII

Forma humorística de representar una situació actual problemàtica de conseqüències dramàtiques per a les futures generacions humanes
Imatge: http://www.dforceblog.com/2009/09/08/nuestro-planeta-tierra-y-el-calentamiento-global/fotos-tierra-calentamiento-global3/



El major repte de l'Humanitat

La situació climàtica actual i la seva tendència d'evolució climàtica és tan clara que, en l'actualitat, els científics climàtics no parlen d'evitar l'Escalfament Global sinó que parlen de frenar l'Escalfament Global i de mitigar els seus efectes més traumàtics, es a dir, que sent ja inevitable, del que es tracta es d'aconseguir que no sigui tan sobtat, ni tan perjudicial per a la Humanitat, cal que quan hi arribi ,trobi a la societat preparada per afrontar els seus efectes, més greus, sobre la salut, l'alimentació i l'economia de la Humanitat, per mitjà de canvis culturals i tecnològics adaptats a les noves condicions. 

Solament, les corporacions industrials que s'engreixen econòmicament de l'explotació dels recursos energètics fòssils, com són el carbó, el petroli i el gas natural, o de les tecnologies que els fan servir, tracten de confondre l'opinió pública, d'intoxicar els polítics honestos i de subornar els corruptes, dient que l'Escalfament Global és una falsedat inventada pels científics xiflats i pels ecologistes. De vegades, disposen d'informes favorables als interessos del seu negoci, signats per alguns científics a  sou d'aquestes corporacions que fins i tot suggereixen que l'escalfament, en cas d'arribar a produir-se, resultarà beneficiós per a la humanitat o que no cal preocupar-se perquè arribat el moment crític, la ciència i la tecnologia podran resoldre l'assumpte i els països continuarem vivint tan "feliços" i despreocupats com fins ara...i que per tant, de moment, no cal invertir diners privats, ni públics en la recerca i el desenvolupament de Tecnologies alternatives per l'aprofitament de les Energies renovables, ni en polítiques industrials ni socials d'Estalvi i d'Eficiència energètica, ni de prevenció de emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle...



24 d'octubre: Dia Mundial de l'Acció Climàtica

350.org es una organización ecologista internacional,^{1 2 3} dirigida por Bill McKibben,⁴ con el objetivo de crear un movimiento de base global para reducir las emisiones⁵ de dióxido de carbono (CO₂)⁶ y prevenir el cambio climático. 350.org toma su nombre de la investigación del científico de la NASA James E. Hansen, quien propuso en un artículo de 2007 que 350 partes por millón (ppm) de CO₂ en la atmósfera es un límite máximo seguro⁷ para evitar un cambio climático imparable.^{8 9 10 11 12} El nivel actual es de 389 ppm de CO₂, un incremento de casi el 40% respecto de los niveles anteriores a la revolución industrial de 278 ppm.^{13 14 15} En 1988 la atmósfera de la Tierra sobrepasó la marca de las 350 ppm,¹⁶ mientras que las emisiones por cápita de CO₂ aumentaron.^{17 18} El grupo sostiene que organizó el día de acción política más extendido del mundo el 24 de octubre de 2009, informando de 5.245 acciones en 181 países.¹⁹ 20

Acció pública, per cridar l'atenció pública cap el problema de l'Escalfament Global, per l'emissió atmosfèrica de grans quantitats de CO2 i del paper que poden tenir els ciutadans concienciats i actius, sobre les decisions polítiques i en la prevenció dels efectes
Imatge: http://ecorina.blogspot.com.es/2009/10/dia-mundial-de-la-accion-climatica-tods.html

Vídeos: 

Porque el mundo necesita saberlo (Because the world needs to know ) 350.org:

En todos los rincones del mundo... (In every corner of the globe...) 350.org:

Algunes lectures, recomanables, pels adults:

Libro Blanco “Juntos por la salud, un planteamiento estratégico para la UE”.pdf 156.21 KB

Libro Blanco “Adaptación al cambio climático: Hacia un marco europeo de actuación”.pdf 147.21 KB

Libro verde “Adaptación al cambio climático en Europa: Opciones de actuación para la UE”.pdf 345.39 KB

Informe del Parlamento Europeo “2050: El futuro empieza hoy – Recomendaciones para la futura política integrada de la UE en materia de cambio climático”.pdf 486.69 KB

Dia internacional per a la reducció dels desastres

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida



Els desastres naturals, de vegades no són tan naturals...

Ja fa força anys que entre els científics ambientals, venim parlant dels anomenats "desastres naturals induïts", es a dir, aquells desastres en els que les seves causes naturals d'aparició han estat afavorides o que els seus efectes naturals han estat reforçats, per la mala influencia de determinades activitats humanes.  Aquestes interferències humanes sempre estan relacionades amb males pràctiques associades a determinades formes d'aprofitament dels recursos naturals que desemboquen en conseqüències ambientals, naturals o/i socials, desastroses.

Fa pocs dies, sentíem a les noticies de TV3 que segons l'opinió dels sismòlegs encarregats de l'estudi del terratrèmol de Lorca (Múrcia) del 2011, el desencadenant d'aquest sisme podria haver estat, la sobrexplotació dels aqüífers subterranis, d'aquella zona, que fa la agricultura super-intensiva del voltants de la ciutat. Doncs l'extracció de grans quantitats d'aigua subterrània, a gran velocitat, sense temps per a que l'aqüífer es recarregui el suficient, haurien afavorit la desestabilització de certes estructures geològiques subterrànies que ja estaven en tensió, cal recordar que aquesta zona és la més sísmica d'Espanya i l'extracció massiva, humana, hauria disparat el gallet. 
El resultat del sisme han estat nou morts i 293 ferits i prop de 40.000 afectats en una població de poc més de 92.000 persones. El 80% dels edificis de Lorca, alguns eren monuments històrics, van resultar afectats pel sisme. Les despeses necessàries per arranjar els desperfectes, més de 100 milions d'euros.

Voluntaris realitzant tasques salvament en un carrer de Lorca

Imatge: cosasdesegundociclo.blogspot

Fa poques setmanes, cap a finals de setembre, també sentíem a les noticies de TV3 informacions alarmants, sobre les inundacions a Andalusia i Múrcia, causades per una "llevantada" que havia produït grans pluges sobre la regió, amb 5 morts a cadascuna de les dues autonomies. Efectes semblants va tenir el mateix temporal sobre el territori valencià, sense víctimes mortals. El que resulta irritant, és que en moltes ocasions el desastre es produeix perquè l'Administració a permès que amb la construcció d'algunes infraestructures es disminuïssin o s'anul·lessin les xarxes naturals de drenatge, sense crear-ne, artificialment, d'altres d'alternatives per quan es produeixen aquestes situacions excepcionals, d'aiguats en els que cauen de 100 a 200 litres per metre quadrat, per tal d'evitar la retenció en zones habitades.

La desforestació en zones de mitjana a gran pendent, al privar al terreny de la cobertura arbòria protectora, afavoreix que quan es produeixen grans aiguats, p.e. quan es produeix una "gota freda" la major part de l'aigua s'escorri a gran velocitat, cap a les zones de capçalera dels cursos d'aigua tributaris, fent-hi créixer els seus cabals amb molt poc temps i  que quan desguassen als rius receptors, fan créixer els seus cabal en poques hores. El resultat són les riuades que causen inundacions, en els terrenys baixos, sovint ocupats, imprudentment per equipaments residencials, industrials o esportius, per vies de comunicació, cultius de regadiu natural, etc.  

Cartell de convocatòria a una manifestació per demanar la canalització del riu Llobregat, per evitar noves inundacions com les del 1962
Imatge: Riadas de Cornellà.

Els aiguats també poden desencadenar corriments de terra que provoquen esllavissades, en vessants prou pendents, de serres quan, s'han retirat importants quantitats de materials de la base (argila, graves, pedra, etc. ). Aquests materials actuaven com a contraforts o murs de contenció naturals, aguantant l'enorme pressió que produeixen els materials de la part superior, l'aigua infiltrada actua com a lubricant, el pendent, la força de gravetat i el pes dels materials fan la resta.

La desforestació dels vessants de gran pendent, afavoreix els despreniments de roques i la formació d'allaus de neu o de fang, en mancar els elements que actuarien com a veritables barreres naturals que retindrien els materials que llisquen muntanya avall.

Despreniment de roques sobre una carretera mallorquina
Imatge: carretera tallada

El proper 7 de novembre farà 30 anys que la ciutat de Lleida va patir una riuada causant la inundació de diversos barris i avingues un gran ensurt entre la població i força desperfectes en diversos equipaments urbans i periurbans. 

Es pot veure un micro-reportatge, en aquest vídeo de TV3: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/88029 ) 

A la Mitjana, en alguns llocs el nivell de l'aigua va assolir els 2-3,5 m. d'alçada, una gran part va estar completament recoberta d'aigua més d'una setmana i després que l'aigua es retirés la major part de terreny va quedar  recoberta per una capa de fang que en alguns llocs superava el mig metre de gruix i, tot i assecar-se durant l'estiu del 1983, es va mantenir ben visible durant els següents 4 o 5 anys.

Però la gran riuada del 1907, va ser de conseqüències molt pitjors...

Logo del centenari de la gran riuada del 1907
Imatge: http://web.udl.es/700/centenaririuada/
 
En conclusió, podem dir que amb més prudència per part d'uns (els particulars) i més prevenció i control per part d'altres (l'Administració pública) els efectes de moltes catàstrofes de causes naturals i que per tant són inevitables, com els aiguats o els sismes, s'haguessin pogut reduir força o, fins i tot, s'haguessin pogut evitar completament els seus efectes catastròfics sobre el medi natural i sobre el medi humanitzat.
 

Visió sarcàstica de com els polítics aborden, sovint, el problema dels desastres naturals. Acudit de Mingote, del 1982
Imatge. Hidrología y conservación




13 d'octubre: Dia Internacional per la Reducció dels Desastres 
 
Des del 1990 fins al 2009, cada any es celebrava el Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals, el segon dimecres d'octubre. Aquesta diada havia estat instituïda per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1989. L'any 1999, aquesta celebració va ser deixada de banda, però el 2001 es va reprendre de nou, per tal de promoure una cultura mundial de reducció dels desastres naturals. El 2009, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir designar el 13 d'octubre com a data fixa, definitivament, per commemorar la diada internacional i canviar el seu nom a Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres, de tota mena.

Tema de la diada del 2012 és: la implicació de les nenes, noies i dones en la prevenció i mitigació dels Desastres, amb el lema «Dones i Nenes. La Força (in)visible de la Resiliència»

La idea de la diada internacuional del 2012 és donar poder a les dones i a les nenes, per a que contribueixin al desenvolupament sostenible a través de la reducció del risc de desastres, en particular en el tema del medi ambient i en les àrees clau de: gestió de recursos naturals, governança, planificació urbana i ús de la terra, i planificació social i econòmica. 


La celebració del Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres té com a objectiu  millorar la situació actual en la capacitat internacional de prevenir, mitigar i aconseguir que s'estigui preparats per enfrontar-los.

Logo "hispano" del Programa Regional de les Nacions Unides, per la reducció de desastres, anomenat EIRD (Estrategia Internacional para la Reducción de Desastres) 
El nom oficial de l'organisme central, en anglès, és UNISDR (Estratègia Internacional de les Nacions Unides per a la Reducció dels Riscos de Desastres )
Imatge: EIRD

La celebració d'aquesta diada internacional  busca disminuir les pèrdues de vides, l'afectació econòmica, social i ambiental, derivades dels perills naturals i els desastres tecnològics i ambientals connexos. 
El Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres pretén fomentar la col·laboració solidària de tots els estats del planeta, ja que cap està exempt de ser una possible víctima, d'alguna mena de catastrofe natural. 

L'estratègia per a la Reducció dels Desastres es basa en la consecució de associacions de col·laboració, en les que hi puguin participar tant els individus com les comunitats socials, amb la finalitat d'aconseguir que les conseqüències dels desastres es redueixin al màxim.

Quatre són les bases sobre les que es sustenta el Pla de Reducció dels Desastres: 

- Augmentar la conscienciació dels ciutadans respecte de la probabilitat o grau de riscs de patir determinats desastres naturals i alertar del grau de vulnerabilitat de la societat moderna.  Quanta més informació tinguin les persones, les organitzacions i els governs, les maneres de fer front als desastres naturals serà més eficaç. 
- Aconseguir el compromís de les autoritats de cada estat tant per la col · laboració amb altres estats, com en l'educació  dels ciutadans i la legislació, dins del propis països . 
- Estimular aliances interdisciplinàries, per cercar solucions des de diverses perspectives i àries de coneixement. 
- Augmentar els coneixements científics sobre el tema, la qual cosa implica fer-hi inversions amb participació d'organismes nacionals i internacionals.

Visió sarcàstica de com algunes corporacions empresarials i certs grups industrials, de pressió, es treuen de sobre les responsabilitats del sector sobre determinats episodis catastròfics derivats de les seves activitats econòmiques
Imatge: Himajina


El PNUD (Programa de les nacions Unides pel Desenvolupament) ha desenvolupat una nova variable o indicador de probabilitats de patir un desastre natural, amb la finalitat perquè de que es comprengui millor la relació entre el desenvolupament i els riscos de desastre al món: l'IRD (Índex de Riscos de Desastres). Aquest paràmetre serveix per mesurar i comparar entre països els nivells relatius d'exposició física al perill, la vulnerabilitat i els riscos, així com trobar indicadors de vulnerabilitat.

El lema de la diada del 2011 era "Un pas, endavant, més per la reducció dels desastres" i el tema era "La protecció i l'implicació dels nens i dels joves, en la prevenció i mitigació dels desastres"
Imatge: Cruz Roja chilena
 
Es va determinar que el 94 per cent dels morts per desastres naturals es deuen a ciclons tropicals, terratrèmols, inundacions i sequeres (sense perjudici d'altres inclemències), un milió i mig de persones van morir entre els anys 1980 i 2000 darrere dels quals, per cada un, s'ha de comptabilitzar 3000 éssers humans més que van resultar afectats. El més important és que es va determinar que els països desenvolupats només alberguen al 15 per cent de la població en risc de patir conseqüències pels desastres naturals, és a dir, que la pobresa determina una major exposició i producció dels desastres. D'altra banda es va constatar que 113 milions d'persones estan exposades anualment als terratrèmols, 119 milions als ciclons tropicals, 196 milions a les inundacions i 220 milions a les sequeres. Tots aquests desastres s'han incrementat en magnitud i freqüència per l'abús i atac de l'ésser humà al medi ambient, de manera que una política ecologista podria disminuir aquestes dades.

El dia internacional per a la reducció dels desastres és un dia per reflexionar sobre la importància de poder fer front, ràpidament, a les causes i als efectes dels desastres i comprendre que és fonamental una bona governabilitat del país, si es desitja integrar els riscos en la planificació del desenvolupament i aconseguir la mitigació dels efectes.

Cartell d'UNICEF per la campanya de la diada del 2011
Imatge: Unicef

Alguns dels factors que accentuen la perillositat social dels desastres naturals acostumen a ser, la degradació i destrucció de la natura, els assentaments humans en zones de risc, el grau de pobresa i d'ignorància de la població, el grau d'imprevisió i d'improvisació dels governs i de les corporacions empresarials... 



Materials educatius per a l'ús en Educ. Primària i Secundària

La hormiguita Pita

El EIRD (Estrategia Internacional para la Reducción de Desastres) ha hecho un esfuerzo especial para enfocar la atención de los niños a través de Internet con una nueva serie de materiales publicados en su página web en español e inglés. 

El EIRD ha creado una página interactiva para que niños, niñas y jóvenes puedan aprender sobre prevención de desastres.
A través de un recorrido junto a la hormiguita Pita se les enseña el por qué hay que cuidar del medio ambiente. El paseo se puede hacer por los siguientes sitios: comunidad segura, escuela segura, rincón científico, videos, maremotos o tsunamis, erupciones volcánicas, incendios forestales, huracanes, sequías, inundación, deslizamiento del terreno y terremoto.





¡Aprendamos a prevenir desastres!

El folleto escolar “Aprendamos a prevenir desastres” ha sido elaborado por EIRD- Unicef para apoyar la labor en Gestión de riesgo que realizan distintos actores, maestras, maestros, promotores y lideres en las escuelas y comunidades. En especial este material servirá para trabajar estos temas con las niñas, los niños y adolescentes tanto en la escuela como en otros espacios donde participan, motivando a que juntos contribuyamos en la Gestión de Riesgo.


¡ Niños y jóvenes, Aprendamos a prevenir desastres!
Materiales educativos con actividades para trabajo escolar y extraescolar de prevención de riesgos, en situació de desastre.


¿Podemos evitar los desastres?
 
- No podemos evitar que ocurran los fenómenos naturales. Pero podemos hacerlos menos dañinos si entendemos mejor por qué suceden y qué podemos hacer para prevenirlos o mitigarlos.

- Tomando en cuenta que la gente es en parte responsable por la ocurrencia de los desastres, tenemos que cambiar lo que estamos haciendo mal para poder evitar o disminuir el impacto de fenómenos naturales.

- Cada comunidad debe aprender a conocer sus características y su entorno: el ambiente natural y el construido por el ser humano. Sólo así podrá manejar las amenazas que la rodean y reducir su vulnerabilidad a éstas.

- ¡No hay que asustarse, debemos estar preparados!


Riesgolandia


Riesgolandia, es un divertido juego en linea, creado por EIRD-UNICEF que te permitirá a los niños y niñas aprender sobre los desastres y como protegerte de ellos.

 
También existe la posibilidad de descargar la versión de Riesgolandia como juego de mesa. Pudiendo imprimimirse rodos sus componentes para usarlos en aquellas situaciones en las que no se puede disponer de una pizarra digital, para jugar colectivamente o no hay suficientes ordenadores personales:

El tablero de juego

Las reglas del juego

Las tarjetas de pregunta

Las tarjetas de sorpresa

¡ALTO A LOS DESASTRES!

Un juego de simulación, por ordenador, sobre los diversos tipos de desastres que pueden afectar a una comunidad humana, creado por encargo de la EIRD de las Naciones Unidas

Quién puede jugar a 'Alto a los desastres'?
Cualquiera que disponga de acceso a Internet puede descargar el juego y jugar a 'Alto a los desastres' a partir de este sitio web. El juego no puede descargarse como un fichero exe en el disco duro. Se descargará en una ventana del navegador.

¿Necesito una computadora especial?
No, cualquier computadora construida en los últimos años será suficiente, tanto si funciona con Mac, PC o Linux, con una resolución de pantalla de 800 x 600 píxeles.

Se necesita un navegador actualizado, con Flash Player en versión 7 o superior. A partir de aquí puedes descargar la última versión de Flash Player:
http://www.adobe.com/go/getflash/

¿Cuánto dura?
Cada guión se juega en un periodo de 10 a 20 minutos, en función del tipo de desastre que se quiera prevenir y del nivel de competencia del jugador. Hay cinco desastres posibles y con cada uno de ellos se puede jugar en el nivel de dificultad fácil, intermedio o difícil.

¿Qué edad se requiere para jugar?
El principal grupo destinatario son los niños de 9 a 16 años de edad, pero cualquiera puede jugar el juego y disfrutarlo, y todos pueden aprender más acerca de la prevención de desastres.

¿Cuántos jugadores pueden participar?
El juego está concebido para un solo jugador, pero los niños pueden jugar en grupo en el aula y debatir sobre las mejores decisiones que deben tomarse. Hay más material didáctico disponible para alumnos y maestros en la sección 'Información' de este sitio Web.

¿Cuántas veces puedo jugar?
Puede jugar cuantas veces quiera. Registraremos sus puntuaciones más altas en el sitio Web, de manera que pueda competir contra cualquier otro jugador de cualquier parte del mundo.

Pero, al igual que sucede con los peligros naturales, en la vida real algunos elementos son aleatorios. No existe una 'solución perfecta' para cada situación y no hay tampoco una 'puntuación ideal', de manera que cada vez que juegue las situaciones serán ligeramente distintas.

¿Puedo jugar en la escuela?
Si la escuela permite acceder a este sitio Web y la computadora tiene instalado el complemento Flash Player, la respuesta es sí. Hemos creado otros recursos para los maestros y alentamos a las escuelas a utilizar este juego como un ejercicio en el aula. ¿Por qué no se lo propone a su maestro?

7 d'octubre, Dia Internacional de les Aus

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Aus, "aucells" i "mixons"

Aquesta mena d'animals que a algunes persones les hi poden resultar familiars i a d'altres estranys, amenaçants o irritants o, fins i tot, exòtics, segons l'actitud  favorable o desfavorable cap a ells i el grau de coneixement naturalista de les persones que es relacionen amb ells. L'actitud i el grau de coneixement naturalista, es pot adquirir teoricament, a partir de les lectures, documentals i conferencies però l'experiència pràctica per mitjà d'estades, en el medi natural o/i rural, ajuden força a formar una actitud positiva o negativa. 

Totes i cadascuna de les diverses espècies d'aus són característics de determinat ambients ecològics, naturals i rurals o fins i tot urbans, a fi i efecte de resultar competents i benficiar-se de les condicions típiques de cada medi, han desenvolupat adaptacions funcionals de tipus morfològic, fisiològic i etològic. 

Orenetes sobrevolant les teulades perseguint i eliminants petits insectes
Image: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/ocellsamics.htm

Si es presta prou atenció, es pot arribar descobrir que algunes espècies d'ocells no resulten gens estranyes dins de les ciutats i dels pobles, tot i que els nuclis humans, no són massa acollidors per a la fauna, fet que queda palès perquè  són espais força pobres en fauna vertebrada, tret d'algunes espècies de petits saures i de nosaltres, els humans...

Els ocells són necessaris perquè posen música als paisatges que ens alegra el cor, fent que aquells que són bells, encara, resultin més agradables, o aconsegueixen que els que ja són inquietants, ens resultin més impressionants o que els que poden semblar més desconeguts, acabin resultant els més memorables. 
Algunes aus, també posen notes de color i de moviment, en alguns paisatges naturals o rurals que per ser molt estàtics, semblen escenaris buits i congelats, animant amb la seva presència escenografies que d'altra manera semblarien mortes.

Conèixer la biologia, l'etologia i l'ecologia de qualsevol espècie d'au que, a primera vista, pugui semblar vulgar pot deixar bocabadada a molta gent i meravellats als futurs ornitòlegs, però, sobretot, pot ajudar a descobrir que la gran majoria d'aus són útils per l'Home i que per tant se les hauria de donar un millor tracte, cosa que de vegades és possible i no costa massa esforç ni diners. 

Image: Guia de Roses

Les aus també formen part del nostre patrimoni cultural, representades com a protagonistes de cançons, de poemes, de contes, de faules, d'endevinalles, de dites i refranys, etc. A continuació us presentarem uns bonics paràgrafs, relacionats amb els ocells que han estat extrets d'una pàgina web creada per Miquel Alonso: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/ocellsamics.htm

" De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca la volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d'alegria pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls.

Però, ben segur també, que a molts de vosaltres us ha furgat l'orella el dimoni i heu pensat: "Malaguanyat fusell que no t'atrapi!"; o, si més no: "Malaguanyada pedra que no et peti les ales!"
I aquest vici, aquest desig d'agafar de viu en viu, o mal que sigui morta, la bestiola que no us ha fet cap mal, és un dels vicis més negres i més escampats per la nostra terra; i la culpa s'ha de confessar que no és ben bé vostra.
Perquè, si de petitets se'ns ha dit que hem d'estimar els pares i que és pecat robar i fer mal als nostres germans, no se'ns ha dit prou ni se'ns ha fet entendre prou la necessitat i el deure que tenim de respectar els ocell.
[...]

Image: http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2011/01/els-ocells-amics-de-josep-maria-de.html

Perquè l'amor als ocells és un sentiment que s'avé amb l'ànima de l'infant, més dolça i més tendra i més sensible a totes les petites coses; a les coses plenes d'encís i de gràcia que omplen les nostres valls i les nostres muntanyes, i volten les nostres pagesies i vénen fins al cor de les nostres ciutats. I, en el ram d'aquestes coses plenes d'encís, no hi ha dubte que els ocells cantadors i voladors s'emporten la palma.

Image: http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/obra.php

Com que en l'ànima dels infants és on prenen sempre més caliu les delicades meravelles de la Natura, és per a tothom, però singularment per als infants de la nostra terra, que és escrit aquest llibret, on procurarem contemplar l'ocell i fer-ne l'elogi, i donarem una repassada pels nostres conreus, i ens entretindrem a considerar una mica aquelles menes d'ocells que de més a la vora i amb més bona voluntat són els nostres amics i benefactors."

Josep Mª de Sagarra. 1947. 

Els ocells amics, 

Editorial Joventut, Barcelona

  6 i 7 d'octubre: Dia Internacional de les Aus

Aquesta Diada Internacional va ser promoguda per BirdLife International i des que el es va començar a celebrar, l'any 1987, sempre s'ha celebrada el primer cap de setmana d'octubre.
Aquesta diada, habitualment, es celebra el primer cap de setmana d'octubre, enguany, serà el dissabte 6 o/i el diumenge 7. 

Existeix un conflicte de dates de celebració de diades en favor de la protecció de les aus, en mesos i dies diferents que crea confusions, entre la gent sensibilitzada que voldria participar-hi o que voldria col·laborar activament, degut a la duplicitat de celebracions. 
Resulta sorprenent que hi hagi entitats ornitòfil·les i ecologistes que promocionen diades internacionals en favor de la protecció de les aus que tot i que utilitzen la mateixa denominació, per la celebració organitzada, amb posterioritat al 1987, que no celebrant-se  el mateix dia, per lògica i per estratègia, no hauria de dir-se de la mateixa manera si la commemoració es realitza en d'altres dates. Aquesta duplicitat sembla absurda, però és ben certa.

Potser caldria que una organització com BirdLife o una altra com WWF, amb prou autoritat moral i experiència científica i organitzativa i amb prou capacitat de convocatòria, suggerís un  acord per a donar un nom diferent a la diada de creació més recent i consensuar uns objectius específics, complementaris i concrets per a la jornada de celebració que es fa pel maig. Tenint present que l'objectiu de clarificar la situació es fa amb l'objectiu de buscar el benefici de la protecció de les aus. Com que ja existeix una diada mundial dedicada a les aus migratòries, caldria trobar un tema diferent ... igual podria estar relacionat amb la protecció de les espècies endèmiques o relacionat amb a protecció de les que estan en fase crítica, etc. adapta a la situació existent a cada país o continent ...


Cartell promocional de Seo/BirLife, per a motivar als nens i nenes a participar en les diverses activitats lúdico-educatives, preparades per la diada i orientades cap a la protecció de les aus i del seu hàbitat
Imatge: http://clubaventureros.org/2012/10/02/celebra-el-dia-mundial-de-las-aves-2012/

Aquesta diada internacional es celebra per iniciativa de BirdLife International. Aquesta organització és una xarxa d'ONGs ornitològiques que té com a objectiu la conservació de totes les espècies d'aus que habiten a la Terra, així com la preservació i protecció dels seus hàbitats, sense els quals és impossible la conservació.

Cartell anunciador per la diada, i de les activitats commemoratives d'enguany, editat per la Plataforma SOS Delta del Llobregat 

Imatge:  https://sosdeltallobregat.wordpress.com/category/actividades/

A més a més, el fet de aconseguir sensibilitzar i conscienciar a la societat en la defensa de les aus, el fet d'implicar-se en la preservació de totes les aus i dels seus hàbitats, indirectament, també representa treballar per la conservació de la diversitat biològica del món i l'adequada utilització humana del recurs natural que les distintes espècies d'aus salvatges i els seus hàbitats representen.

Bonic i acolorit cartell promocional de la diada de l'any 2011, editat per Seo/BirLife, per a implicar als joves i als adults en la participació en diverses activitats d'iniciació a la pràctica de l'ornitologia, orientades cap a la protecció de les aus



Jocs en línia interactius


L'alimentació del petit Ocellet (Feeding Birdy) A partir de 5 anys

Es suposa que ets un petit ocell insectívor i estàs volant a la recerca del teu menjar, diferents menes d'insectes voladors. El teu objectiu és atrapar insectes i papallones. Fes-ho abans ques'escapin o et quedaràs amb les ganes de menjar, però has de procurar no menjar-te insectes tòxics i, sobre tot, has d'evitar xocar amb d'altres ocells més grossos.

Si t'atreveixes a jugar-hi, fixat-hi molt bé qui es qui va volant i controla els moviments del "ratolí", bon vol i... molta sort!

El cant dels 10 ocells. 

A partir de 5 anys

Joc interactiu que presenta 10 espècies d'ocells que són molt comunes a casa nostra i us ensenya a reconèixer-les pel cant característic de cadascuna. 

Pots participar seguint dues modalitats de joc, gens complicades.

Si t'atreveixes a jugar-hi, fixat-hi, no badis i para bé l'orella i... molta sort!

BIENVENID@S A LA SECCIÓN DE JUEGOS DE SEO / BirdLife para niñ@s AVENTURER@S.

¡Aquí podrás divertirte mientras aprendes cosas sobre la naturaleza y su conservación, mediante juegos interactivos, pasatiempos, dibujando, coloreando y más cosas!

¿De qué color soy?

¿Qué come?

La academia del vencejo

¡Pinta y colorea!

¡Puzzle aventurer@!

Reconociendo a las aves

Las 7 diferencias vol. 1

Juega con el águila imperial ibérica

Salva las rapaces de Raptor Mountain (En Inglés)

LITERATURA

Els ocells d’en Martí

Escrit per Camil Bosch i il·lustrat per Maria del Mar Santa.

En Martí és un nen que estima molt els animals i per això dedica el seu temps a la conquesta de la seva llibertat. La llibertat d’ajudar a aquells que ho necessiten, la de regalar una mica d’allò que ens és donat als altres, la de l’esforç d’aconseguir conviure amb l’entorn i estimar la natura.

Aquest conte és un projecte solidari creat per a beneficiar a l’Associació Mainada, doncs tots els beneficis de la venda es destinaran a finançar l’assistència sanitària hospitalària d’infants al tercer món, a través de l’Obra Social de Sant Joan de Déu.

La revolució dels ocells

Autora: Anna Llauradó

Il·lustradora: Glòria Garcia

Editorial: Oniro 2011

El llibre narra les peripècies d'un pardal que demana ajuda al bosc perquè, a causa dels sorolls urbans, els ocells de la ciutat no canten i tenen problemes per aparellar-se.

La ciutat on viuen la Clara i el seu avi, com la majoria de ciutats, està plena de sorolls, cada cop més forts i molestos. Enmig de tant rebombori, als ocells cada cop els costa més fer sentir la seva veu, i això fa que tinguin problemes per aparellar-se, per avisar dels perills o per delimitar el seu territori. La situació comença a ser preocupant i les aus urbanes, ja ben afòniques, opten per abandonar la ciutat i anar-se a recuperar amb les seves col·legues del bosc. 

La ciutat és queda sense ni un ocell i ben aviat els seus habitants s'adonaran de com n'eren, d'importants. Per començar, ja no hi haurà qui es mengi els insectes, i una plaga de mosquits els farà la vida impossible. Així que la Clara, el seu avi i uns amics decideixen anar al bosc per convèncer els ocells que tornin. 

Vídeo al  Telenoticies de TV3:

http://www.tv3.cat/videos/1295659/La-revolucio-dels-ocells

Les rareses dels ocells

Autor: Avelino Hernández 

Edicions Documenta Balear
2008

L’autor acaba per demostrar-nos una cosa que ens va advertir al començament d’aquest llibre d’històries increïbles: que no cal anar gaire lluny per a saber que ocorren coses molt estranyes en el món. De vegades, n’hi ha prou amb caminar uns metres, fins al teu propi jardí. El que sí cal és saber veure-les, i no haver perdut la capacitat de sorprendre-s’hi. (Del pròleg de Care Santos.) ...Això és tot el que he après des que vaig començar a témer-me que els ocells eren uns animalons molt estranys. I aleshores vaig començar la meva investigació. T’he de confessar que, de vegades, mentre escrivia aquestes rareses dels ocells, em passava pel cap que el que a tu t’estava passant pel teu era que el vertader estrany som jo. I ara, quan acab el llibre, pas pena que la teva conclusió sigui que no és que sigui estrany, sinó que estic una mica boig. (Avelino, en la introducció i la nota de comiat.)