viernes, 7 de diciembre de 2012

Dia Internacional de les Muntanyes

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida. 





Encara són fresques i regalades les muntanyes del Canigó?

Aquesta cançó popular, catalana, de finals del segle XIX, que canta la vida idíl·lica, els amors pastorils i els paisatges bucòlics, de la gent i de les llunyanes, muntanyes, del Canigó, no era massa fidel a la dura i veritable realitat.
Perquè la realitat natural del medi muntanyós i les condicions socials dels seus habitants muntanyencs, resulta excessivament idealitzats pel lletrista, doncs la vida en les comarques de muntanya no ha ha sigut mai tan idíl·lica, ni tan bucòlica com dóna a entendre el contingut de la cançó, creada en l'ambient romàntic propi de la Reneixensa catalanista, per algú que vivia a la costa de empordanesa i deuria conèixer, de "oïdes", el tema de la vida a muntanya.  

Planisferi en el que s'han representat totes les zones més o menys elevades  del planeta, entre les que hom pot veure representades les serralades i altiplans més importants del món.
Imatge: http://vicentesociales.blogspot.com.es/

La idealització de la muntanya, és en l'actualitat superior que en temps passats, sobre tot entre els urbanites, autèntics, els nascuts, crescuts i establerts en les ciutats de la terra plana i del litoral. Gent que tan sols van a muntanya per anar-hi a esbargir-se, sovint, en estades curtes, dedicades a activitats de lleure actiu o/i cultural, en ambients altament adaptats als gustos i necessitats del visitants, en localitats turístiques, situació que facilita que els visitants ocasionals puguin creure que la muntanya és un paradís bucólic per a tots els seus habitants permanents, ja es tracti de persones com d'animals i vegetals

Mapa físic de Catalunya, el que a més del relleu i la hidrografia, s'han representat les diverses zones climàtiques del principat.
Imatge:  http://blocs.xtec.cat/racodenatus/tema-02-la-nutricio/
 
Al nostre país i a d'altres d'equivalents, fins els anys 50-60, la vida a muntanya era duríssima, situació que determinà una forta migració cap a la terra baixa, on hi havia més oportunitats de trobar unes millors condicions de vida i de superació personal. La modernitat, el progrés tècnic i el turisme, arribats a la muntanya entre els anys 50-70, van suavitzat moltíssim les primitives condicions d'aïllament geogràfic, marginació econòmica, tecnologia obsoleta i, excessiu, tradicionalisme cultural.

Mapa físic de la Península ibérica, en el que s'han representat el relleu i la hidrografia, peninsulars. Es pot veure que Espanya és un país, eminentment, muntanyós i mesetari
Imatge: http://www.espanaenmoto.com/seccion.php?id=17 
 
Malauradament, pels habitants humans de les muntanyes d'altres països i continents del món, les condicions ambientals no són tan favorables a les societats humanes i per això el medi es conserva més natural, situació que es pot deduir del grau de baixa humanització del paisatge, ben diferent del que passa als països rics i industrialitzats. 
La situació social i natural, actual, millor o pitjors, segons el país que es prengui en consideració, pot empitjorar notablement, les condicions naturals i socials, davant la perspectiva de l'arribada lenta, però imparable, d'un Escalfament Global, amb el que les condicions de vida no faran res més que empitjorar, en tot el planeta. L'augment, previsible, de les temperatures i la previsió d'una disminució de la precipitació de neu, afectaran les condicions ecològiques naturals, actuals, amb conseqüències importants sobre la distribució i composició de la vegetació, la de la fauna i flora, conduint a la desaparició d'espècies animals i vegetals i a canvis importants en el paisatge i els recursos que avui dia proporciona.




L'augment de temperatura, la disminució de la superfície i gruix de la capa de neu, determinaran l'elevació de la cota de neu, esquiable, per damunt dels 2000 m. d'altitud, pot determinar canvis importants en la durada de la temporada de neu i  l'obsolescencia de les actuals infraestructures relacionades amb l'esquí, important font d'activitats econòmiques,  relacionades amb el turisme de neu. 
Les activitats ramaderes i derivades quan les pastures esdevinguin menys productives, resultaran menys importants. Si l'acumulació de neu resulta inferior a l'actual, en l'època del desglaç, es previsible que els cursos d'aigua portin uns cabals inferiors, condicionat activitats recreatives, volum d'embassament d'aigua per proveïment urbà i industrial, regadius i producció hidroelèctrica.....

Representació humorística-sarcàstica, sobre quines podrien ser les veritables causes dels canvis observats, darrerament, en el funcionament del medi natural atmosfèric i de la variabilitat, imprevissibilitat i magnitud del fenòmens meteorològics virulents
Imatge: http://www.hotelpelicano.net/esp/noticia_det.php?id=68

La gent pot emigrar cap altres zones més favorables per l'economia personal o familiar, fins i tot anar a viure a l'estranger, tot i que la seva cultura, massa adaptada a les condicions del seu medi natural, no assimilarà pas, massa be, els canvis de lloc de vida, especialment els adults. Però això
Però, ni la fauna salvatge, ni la flora silvestre, poden emigrar cap altres territoris, teòricament, favorables, de forma prou ràpida, ni pels seus propis mitjans de dispersió natural. Perspectiva que fa preveure uns canvis paisatgístics, florístics i faunístics més que notables i una desaparició de vida salvatge, imprescindible ecològicament i culturalment, més que preocupant per a la qualitat de vida de les tres properes generacions humanes...les primeres que hauran de fer frontals als importants canvis globals que s'acosten per l'horitzó, agafadets de la mà de l'Escalfament.



11 de desembre: Dia Internacional de les Muntanyes

El Dia Internacional de les Muntanyes és una oportunitat per crear consciència de la importància que tenen les muntanyes per a la vida, d'assenyalar les oportunitats i les limitacions que afronta el desenvolupament econòmic de les zones muntanyoses, i de crear aliances que produeixin un canvi positiu en la mentalitat, l'economia les muntanyes i les terres altes del món.

Logo associat a la diada del Dia Internacional de les Muntanyes
Imatge: http://www.welovemountains.org/portfolio-view/nos-une-la-misma-bandera/

L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 11 de desembre, a partir de 2003, Dia Internacional de les Muntanyes. Aquesta decisió és producte de l'èxit de l'Any Internacional de les Muntanyes, de les Nacions Unides, celebrat el 2002, que va crear consciència internacional de la importància de les muntanyes, va encoratjar la formació de comitès nacionals a 78 països i enfortir aliances mitjançant la promoció i la creació de l'Aliança Internacional per al Desenvolupament Sostenible a les Regions de Muntanya, coneguda com Aliança per les Muntanyes (CMDS, Johannesburg, 2 de setembre d 2002). La FAO va ser designada per dirigir i coordinar la celebració de l'Any Internacional de les Muntanyes, i té el mandat de conduir l'observança del Dia Internacional de les Muntanyes.

"We love Mountains" - Spot Día Internacional de las montañas durada: 0:56





El tema inspirador de la cel·lebració d'aquest any, 2012, per al Dia Internacional de les Muntanyes es centrarà sobre les funcions i la importància, social i natural, dels Boscos muntanyencs. 
Tindrà com a objectiu crear una major consciència entre la població mundial, sobre la rellevància dels boscos montans i el paper que juguen les masses forestals montanes, dins de la conservació dels recursos naturals, la protecció de la biodiversitat i el paper dins d'una Economia Verda, així com en reflexionar sobre les mesures pràctiques necessàries per a una bona adaptació a l'Escalfament global i tots els canvis que l'acompanyaran, entre els habitants de les zones de muntanya.

Mural sudamericà representant a la Pachamama o Mare Terra, desde la perspectiva de la seva relació amb la serralada dels Andes
Imatge: http://sureste30.blogspot.com.es/

 
Els boscos montans sans són crucials per a la salut ecològica del territori del que formen part. Aquestes formacions forestals protegeixen, contra l'erosió, les conques hidrogràfiques que proporcionen aigua dolça a més de la meitat de la gent del món. 

Els boscos montans, també són la llar d'una quantitat incalculable de vida silvestre, proporcionen alimentació i farratge a la gent de muntanya i són fonts importants de fusta i productes forestals no fustaners. No obstant això, en moltes parts del món els boscos montans estan sota un grau d'amenaça mai vist, abans, i la desforestació en els boscos montans tropicals, continua a un ritme irracional, desconcertant i temible. Protegir aquests boscos i assegurar-nos que són manejats, acuradament, és un pas important cap al desenvolupament sostenible de les zones de muntanyes.


Alguns documents informatius que poden ser interessants:

Activando la Carta de las Montañas

Carta Española de las Montañas 

Alianza para proteger las montañas

Mountains and Climate Change, from Understanding to Action

Mountain Forests in a Changing World

Mountain Biodiversity and Global Change



Videos:

Mountains and Climate Change: A Global Concern, durada 2:24




Melting Mountain Glaciers. Changing Planet. durada 6:45



No hay comentarios:

Publicar un comentario